La vida m’ensenyà fa temps que música i poesia són les més belles coses al món que ella ens pot donar. Tret de l’amor, és clar. [….] Llavors vaig posar una rosa en un vas, vaig encendre una espelma i…
La vida m’ensenyà fa temps que música i poesia són les més belles coses al món que ella ens pot donar. Tret de l’amor, és clar. [….] Llavors vaig posar una rosa en un vas, vaig encendre una espelma i…
Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han…
“A tiros nos dijeron cruz y raya. En cruz estamos. Raya. Tachadura. Borrón y cárcel nueva. Punto en boca. Si observas la conducta conveniente, podrás decir palabras permitidas: invierno, luz, hispanidad, sombrero. (Si se te cae la lengua de vergüenza,…
“Hay ya tantos cadáveres sepultos o insepultos, casi vivientes en concentraciones mortales, hay tanto encarcelado y humillado bajo amontonamientos de injusticia, hay tanta patria reformada en tumba que puede proclamarse la paz. Culminó la Cruzada. ¡Viva el Jefe! El Jefe,…
Pell d’albercoc vermell i groc: t’estimaré a mossegades. Carles Bellsolà El poema anterior, Maturus fructus, de Carles Bellsolà, forma part del seu poemari De Minotauro, que va ser publicat junt a les obres d’altres tres poetes a 4 Poetes 92.…
Tot darrerament a la fàbrica han millorat molt les relacions humanes. Ara mateix, per exemple, de treure la prima setmanal a una treballadora per un barreig de fil, posem per cas, o algun acte menor d’indisciplina, ja no se’n diu…
Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara de robar-li…
“Al olmo viejo, hendido por el rayo y en su mitad podrido, con las lluvias de abril y el sol de mayo algunas hojas verdes le han salido. ¡El olmo centenario en la colina que lame el Duero! Un musgo…
Aquesta soledat ascla les pedres i sent, de dins, un oratge salvatge de versos tendres. Tant t’he esperat, aquesta nit, i, en obrir la porta, només he trobat l’ombra furtiva de tants silencis. Josep Lluís Roig Els versos anteriors de…
Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com…