Si parlo de la mort és perquè em moro i al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda, fa molt de temps que convivim i encara conviurem molt…
Arxiu del Blog
Si parlo de la mort
Tagged with: Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Quadern de vacances, Si parlo de la mort
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
L’exercici de l’ofici de poeta
En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ens parla, en els poemes següents, de les seves expectatives al respecte del lector i de la seva necessitat d’escriure poemes: Confio molt… Confio molt que sempre hi haurà algun desconegut que en llegir…
Tagged with: Capfoguer, Estimada Marta, Miquel Martí i Pol, poesia, poeta
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg [….] Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi,…
Desolació
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles…
L’heroi
Hi hagué un home que visqué setanta anys no gaire lluny de casa. Jo el vaig conèixer quan ja era molt vell, però puc dir que no s’havia mogut mai del poble. Del món n’havia vist quatre viles i escaig…
“Informe de la comisión que ventilaba el caso”
I jo que em pensava que l’home era el centre del món, fet a imatge i semblança de Déu, i va i resulta que, segons ens explica Rafael Alcides en el seu poema “Informe de la comisión que ventilaba el…
Tagged with: Informe de la comisión que ventilaba el caso, poesia, Rafael Alcides
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La casa que vull
La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs…
Tagged with: cançó, I si canto trist, Joan Salvat-Papasseit, La casa que vull, Lluís Llach, poesia, poetes
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
No esperis cap senyal enllà dels vidres
La quietud dels arbres i aquest vol intermitent de la garsa no són presagis de cap fosca meravella. Tot el que busques és dins de la cambra, dins mateix del poema. Miquel Martí i Pol El poema anterior d’en Miquel…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, No esperis cap senyal enllà dels vidres, poesia, Primer llibre de Bloomsbury
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Per a tots nosaltres
Si nosaltres callem, qui parlarà? És cert que val ben poc la nostra veu. Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin. Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant -ho sabem bé-…
Tagged with: compromís, franquisme, La fàbrica, llibertat d'expressió, Miquel Martí i Pol, Per a tots nosaltres, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Piedras del camino”
“No me agradezcas. Lo que te he dado me ha sido dado sólo para ti. [….] La finalidad de un huevo no es crear un pollo es crear una conciencia [….] Sólo quieres mi amor no me quieres a mí.…
