Han passat gairebé 75 anys, però els estralls de la bomba atòmica llançada a Hiroshima encara es fan palesos a l’entorn de la ciutat japonesa. Un estudi recent suggereix que els materials de què estava feta la ciutat japonesa es van convertir en una sorra de platja molt particular. D’aquest estudi (i d’altres, encara més al·lucinants) en parlo en aquest apunt, on resumeixo alguns continguts del número 149 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R149_CIENCIA_Hiroshima-en-sorraAlguns dels materials vitris trobats a les platges properes a Hiroshima. Imatge: Mario Wannier a Anthropocene.

En aquest nou (i refrescant) número de RECERCAT, dintre de la secció de Ciència, personalment destacaria dues informacions ben curioses:

  • La primera fa referència a una recerca duta a terme per dos geòlegs bascos (et al) que ha permès descobrir milers de milions de partícules vítries a les platges properes a Hiroshima; els investigadors han publicat un article a Anthropocene que suggereix que els materials de què estava feta la ciutat japonesa es van convertir en una sorra de platja molt particular després que els Estats Units descarreguessin la bomba atòmica Little Boy el 6 d’agost de 1945. Aquestes formes han estat batejades com a “hiroshimaïtes”, per analogia amb els minerals vidriosos anomenats trinitites, descoberts prèviament al lloc de la prova nuclear de Trinity, la primera bomba atòmica detonada a Alamogordo, al desert de Nou Mèxic.
  • La segona és encara més al·lucinant. Un nou estudi publicat a PNAS demostra que els xamans precolombins tenien un coneixement botànic sofisticat i que empraven múltiples plantes psicoactives en les cerimònies de fa uns mil anys procedents de diferents àrees geogràfiques de l’Amèrica del Sud. Aquest estudi proporciona la primera mostra química de l’ús ritual de múltiples plantes en la Bolívia precolombina. Els resultats, obtinguts per cromatografia líquida en tàndem d’espectrometria de masses, revelen la presència d’almenys cinc compostos psicoactius a la bossa feta de musells de guineu i a les tiges de les plantes seques: cocaïna, benzoïlecgonina, harmina, bufotenina i dimetiltriptamina. Ayahuasca time!

ayahuasca-319191

Paquet ritual amb bossa de cuir (que contenia restes de diverses plantes psicoactives), pastilles de tabac de fusta tallada i tub de tabac amb trenes de cabell humà, butxaca de tres musells de guineu, espàtules d’os de camèlids, cinta de tela i llana i fibres de colors. Imatge: Juan Albarracín-Jordán i José Capriles a PNAS

També trobareu  un article de la secció d’Anàlisi dedicat a fer balanç del programa Indústria del Coneixement (2014-2019). Amb aquest programa, la Generalitat de Catalunya finança la valorització de projectes de recerca que poden arribar al mercat, en la línia d’apostar per la connexió entre l’entorn acadèmic i l’empresarial. En còmput total, des de la primera convocatòria fins ara hi ha hagut un total de 606 projectes presentats i 141 concessions, que contribueixen així al foment de la valorització del coneixement i la transferència innovadora.

D’altra banda també recomano la lectura de  l’entrevista a Karel Luyben, un referent mundial en matèria de ciència oberta. Rector emèrit de la Universitat de Delft, Luyben és coordinador nacional per a ciència oberta dels Països Baixos i assessor de la Comissió Europea sobre implementació de polítiques de ciència oberta com a membre de l’Open Science Policy Platform de la Unió Europea. Luyben repassa les claus del lideratge del seu país en ciència oberta i en el que han definit com a FAIR Data. Heus ací com Luyben descriu el concepte de ciència oberta:

Des de la meva perspectiva, una estratègia de ciència oberta consta de tres dimensions. La primera és allò que anomenem genèricament accés obert (open access), és a dir, disposar de publicacions accessibles lliurement per a tothom. El segon element és el FAIR Data, que consisteix en fer que les dades siguin localitzables, accessibles, interoperables i reusables (acrònim en anglès de Findable, Accessible, Interoperable and Reusable). Finalment, la tercera pota de la ciència oberta la trobem en el progrés cap a una major implicació de la ciutadania en la recerca, la ciència ciutadana.

El bit terminològic del mes està dedicat a l’anglicisme hub, que complementa tota mena d’expressions d’àmbits temàtics lligats a la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.). Podem trobar una denominació en català per substituir aquest manlleu anglès? Des del TERMCAT ens ho expliquen.

El primer curt de la nova sèrie de vídeos de divulgació científica Recerclips (ALBA, una aventura inesperada), una guia sobre les sortides professionals de les STEM amb perspectiva de gènere, una utilíssima apli per al recercaire 2.0  que permet accedir a més d’11.000 revistes científiques i un repositori de dades de química computacional desenvolupat des de Catalunya (i destacat pel Consell Europeu de Recerca) són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptores, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç. El butlletí RECERCAT se’n va de vacances i ja no es publicarà fins al setembre!

Blog L’ase quàntic
Xavier Lasauca i Cisa

Altres articles relacionats publicats a Des de la Mediterrània: