Corrent elèctric i inductància

Adaptació d'

Inductance. SIPs“, de Kc7fys al Flickr

Imaginem-nos que tenim un fil conductor de coure que forma part del circuit elèctric d’una llanterna i que, quan aquesta està encesa, transporta el corrent des del terminal negatiu de la pila a la bombeta. Per aquest fil està passant un flux constant d’electrons des de la pila a la bombeta.

Si poguéssim ubicar-nos en un punt de la longitud de l’esmentat conductor i comptar el nombre d’electrons que estan passant en direcció a la bombeta per unitat de temps, estaríem mesurant el que anomenem intensitat del corrent elèctric. Hem fet servir un exemple molt simple però que pot servir per donar-nos una primera aproximació intuïtiva del concepte d’intensitat del corrent elèctric.

Com que la càrrega elèctrica que aporta un únic electró és tan ínfima, a efectes pràctics, més que comptar electrons d’un en un, el que faríem, en realitat, seria comptar quants grups formats per 6,24·1018 electrons, que en el seu conjunt aporten una càrrega elèctrica d’1 C (coulomb), passen durant un segon i, amb això, obtindríem la mesura de la intensitat del corrent elèctric en A (amperes). Per a determinats circuits i aplicacions electròniques, l’ampere és una unitat massa gran i se’n fan servir els submúltiples corresponents: mA (mil·lèsima d’ampere) i μ A (milionèsima d’ampere).

Quan, per un conductor, hi circula un corrent elèctric, al voltant del mateix es crea un camp magnètic, més o menys intens, en funció de la intensitat del corrent en qüestió. Si es produeixen variacions en la intensitat del corrent que circula pel conductor, aquestes provoquen les corresponents variacions en el la intensitat del camp magnètic al voltant del conductor. Aquestes variacions en la intensitat del camp magnètic al voltant del conductor indueixen, o provoquen, al seu torn, en el propi conductor, tensions elèctriques que tendeixen a compensar o impedir, almenys en part, les variacions de la intensitat del corrent esmentades. L’efecte d’aquest camp magnètic sobre el corrent és, doncs, d’introduir una certa oposició al canvi, o inèrcia, en la intensitat del corrent elèctric que circula pel conductor, que s’oposarà a les variacions del mateix, de la mateixa manera que, com sabem, la massa introdueix una inèrcia que s’oposa a les variacions de la velocitat d’un objecte en moviment.

Si enrotllem el conductor en forma de bobina, produïm una concentració del camp magnètic esmentat en uns pocs centímetres i el fem localment més intens, augmentant l’esmentat efecte inercial sobre la intensitat del corrent circulant. Es pot augmentar encara més enrotllant la bobina sobre un nucli d’un material que tingui determinades propietats magnètiques. D’una bobina que és capaç de crear, o induir, més flux magnètic per a una intensitat de corrent donada es diu que té més inductància. Les bobines també es coneixen amb el nom d’inductors. A major inductància de la bobina, més inèrcia presenta a les variacions de la intensitat del corrent que hi circula.

La inductància d’una bobina es mesura en H (Henrys). Per a determinats circuits i aplicacions electròniques, l’henry és una unitat massa gran i se’n fan servir els submúltiples corresponents: mH (mil·lèsima d’henry) i μ H (milionèsima d’henry).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: