El darrer número del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) es fa ressò d’un estudi que demostra que el camp geotèrmic de Dallol, a Etiòpia, és probablement l’únic lloc del planeta al qual no ha aconseguit adaptar-se cap ésser viu, ni tan sols cap microorganisme.
El sistema hidrotermal de Dallol, a Etiòpia. Un hàbitat hostil per a la vida. / Imatge: Olivier Grunewald.
No Country for Life
Malgrat la capacitat miraculosa que tenen alguns éssers vius, particularment els microorganismes, per adaptar-se a condicions extremes, recentment investigadors europeus han confirmat l’absència de tota mena de vida (incloent la microbiana) en algunes basses situades en el camp geotèrmic de Dallol. I és que el paisatge infernal de Dallol, a la depressió etíop de Danakil, s’estén sobre un cràter volcànic ple de sal, d’on emanen gasos tòxics i l’aigua bull enmig d’una intensa activitat hidrotermal (de fet, el terme Dallol va ser encunyat pels àfars i significa dissolució o desintegració). La temperatura a l’hivern pot arribar fins a 45 °C i abunden les basses calentes, hipersalines i hiperàcides, amb valors de pH fins i tot negatius. La presència de sofre i òxids de ferro provoca un paisatge de coloració espectacular.
Per confirmar l’absència de vida, entre altres proves s’han fet seqüenciacions massives de marcadors genètics per detectar i classificar microorganismes, s’han fet intents de cultiu microbià, s’ha fet servir citometria de flux fluorescent per identificar cèl·lules individuals i s’han fet anàlisis químiques de salmorres i microscòpia electrònica de rastreig combinada amb espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X.
Segons els autors, un equip hispano-francès d’investigadors liderat per la biòloga Purificación López García, del Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS), aquest treball ajuda a circumscriure els límits de l’habitabilitat i ens mostra com, malgrat l’aspecte aparentment mòbil o «biològic» d’una estructura, aquesta podria tenir un origen abiòtic. Seria el cas d’alguns precipitats minerals de Dallol rics en sílice que, observats al microscopi, poden semblar cèl·lules microbianes.
Les basses salades, calentes i hiperàcides del camp geotèrmic de Dallol. / Imatge: ISTOCK.
Altres continguts destacats del número: de la integritat de la recerca a un nou conte de la Laura i en Joan
D’aquest número també cal destacar la notícia sobre la posada en marxa del Programa per a la integritat de la recerca a Catalunya; en el web de la Secretaria d’Universitats i Recerca trobareu un apartat dedicat a aquest programa i al Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), l’organisme encarregat del seu desenvolupament. El CIR-CAT és un òrgan consultiu que té les funcions de promoure les bones pràctiques científiques; la formació específica en aquest àmbit; mesures per millorar la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya, i assessorar universitats i centres de recerca sobre els conflictes d’integritat de la recerca que afecten l’àmbit de les bones pràctiques. Cal recordar que, segons la Comissió Europea, la integritat de la recerca és una de les vuit dimensions en què es fonamenta la ciència oberta; les altres set són l’accés obert; les dades FAIR; l’EOSC -European Open Science Cloud-; l’educació; els incentius, les noves mètriques i la ciència ciutadana. Per cert, una recomanació per als fans de l’open science: la lectura de l’article “Ciencia abierta: cómo han evolucionado la denominación y el concepto”, d’Ernest Abadal i Lluís Anglada, publicat recentment en el darrer número de la revista Anales de documentación.
Altres articles que poden ser del vostre interès tracten temes com ara:
- Les repercussions del Brexit en la recerca britànica.
- Una imatge del Sincrotró ALBA que ha estat premiada en el concurs de fotografia del Dia Internacional de la Llum 2019.
- La publicació d’un nou conte de la Laura i en Joan, una col·lecció que té per objectiu apropar a l’escola la recerca que es fa a Catalunya i fomentar les vocacions científiques entre els alumnes de tercer i quart de primària. En aquest nou número, titulat Una història plena de vides i dedicat al Centre d’Estudis Demogràfics, es narra un projecte de recerca sobre el nostre passat, en concret sobre demografia històrica.
- El bit terminològic del mes, dedicat a l’oli d’oliva i a la diversitat de textures en què pot ser presentat.
- L’entrevista a la cosmòloga italiana Licia Verde, investigadora ICREA de l’Institut de Ciències del Cosmos i recentment guardonada amb el Premi Nacional de Recerca per la seva tasca en l’estudi de la distribució de la matèria i l’energia fosques. En l’entrevista, la doctora Verde parla de cosmologia i mecànica quàntica, però també de Catalunya com a país d’acollida per fer recerca i del foment de les vocacions científiques de les noies en àmbits STEM:
Hi ha programes molt bons d’atracció de talent a Catalunya que proporcionen molta llibertat als investigadors per fer recerca sense la pressió d’haver de treballar sobre les darreres tendències de ciència que estan més de moda. Aquí gaudim de més llibertat en comparació en d’altres llocs.
Accediu al nou número clicant aquí (o, si ho preferiu, accediu al videosumari amb els continguts més destacats). Si el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.
Blog L’ase quàntic
Xavier Lasauca i Cisa
Altres articles relacionats:
- Ciència oberta confederal: el model belga
- Hiroshima, encara
- “Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
- Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
- Monturiol, l’inventor socialment compromès
- Nous avenços contra l’ELA gràcies al sincrotró ALBA
- Grafè, galàxies i els 150 anys de la taula periòdica dels elements
- Núvols de ciència oberta i transferència tecnològica
- Del big bang (o gran espetec) a la gran sacsejada (de la Via Làctia)!
- Dues de romans i una de xarxes socials
- La Generalitat impulsa una estratègia per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya (RIACAT)
- Nous avenços contra l’alcoholisme
- Fotons, púlsars i tortugues babaues
- Richard Feynman, un geni atípic
- Recerca, innovació i esperit emprenedor
- Nous avenços contra el càncer, en el butlletí RECERCAT
- Nova pàgina web amb recursos per al professorat
- Es pot innovar a l’Administració amb un butlletí electrònic?
Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Des de la Mediterrània 