Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya

Enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Josep Maria Fuset i Tubià (Sueca, 1871 – Barcelona, 1952). Biòleg i naturalista, Fuset va ser l’autor d’Aves de Cataluña, el primer catàleg d’ocells a Catalunya (1913).

Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran zòoleg suecà

1. Va néixer a a Sueca (la Ribera Baixa) el 16 de març de 1871, i va finalitzar el batxillerat als setze anys a l’Institut de Segon Ensenyament de Sueca. Ben segur que l’entorn de l’Albufera va ser la seva primera aula d’Història Natural i va tenir una influència considerable en la seva passió per la natura.
   
2. Fuset va ser professor auxiliar interí a la Universitat de Barcelona (UB) del 1897 al 1900 i catedràtic d’Història Natural de l’Institut de Mallorca del 1900 al 1913, on participà en la creació del Laboratori Biològic-Marí de Portopí (Mallorca).
   
3. Republicà convençut, va ser candidat del partit Radical a les eleccions de regidors de Barcelona i el 1904 va ser regidor de la ciutat de Mallorca. Fins i tot va dedicar el seu “Diccionario tecnológico de Biología” en homenaje a la gloriosa restauración de la República Española.
   
4. Tot i que explicava un evolucionisme molt moderat, va generar moltes polèmiques perquè topava amb els ambients religiosos del país, molt contraris a aquesta teoria.
   
5. Va ser catedràtic de Zoologia General de la UB des del 1913 fins al 1923. L’any 1923 va esdevenir catedràtic de Biologia General i Zoografia de Vertebrats de la UB fins a la seva jubilació forçada pel Govern republicà el 1937 (per haver desatès les seves obligacions docents a Barcelona i desplaçar-se a les Balears, zona franquista) i el cessament de les activitats a què l’obligà el règim franquista el 1941, que no li va perdonar la seva militància republicana. Malgrat tot, va continuar desenvolupant activitat científica i publicant diversos estudis fins a la seva mort a Barcelona l’any 1952.  
   
6. Al llarg de la seva carrera investigadora, va treballar a València, Madrid, Santander (Estación de Biología Marítima) i Mallorca (on va fer notables contribucions en l’àmbit de la biologia marina, com a ajudant del professor Odón de Buen al Laboratori de Biologia Marina de Palma), i en diversos països europeus (Institut Oceanogràfic de Mònaco, Universitat de la Sorbona de París, laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda -al Rosselló-, Itàlia). El pas itinerant pels diversos centres li va donar una visió àmplia de la ciència en general i de la zoologia en particular.
   
7. Pel que fa a la seva obra, Fuset va escriure nou manuals de text de biologia i zoologia, alguns de molt extensos. Destaquen el Manual de anatomía y fisiología animal (1905), les Monografías elementales de anatomía comparada (1908), el Manual de Zoología. Tomo I. Protozoarios-Metazoarios en general. Invertebrados (1920), el Manual de Zoología. Tomo II. Cordados (1921), el Manual de prácticas de biología (1925) i el Diccionario tecnológico de Biología (1931).
   
8. Va adaptar dos atles, un de mamífers i un altre de peixos, i va publicar nombrosos articles per a revistes especialitzades. A banda de l’ornitologia, Fuset va exercir una àmplia influència en diverses disciplines científiques, com ara l’anatomia, la morfologia zoològica, la microscòpia, l’oceanografia o el dibuix científic, sense bandejar un notable esperit de divulgació científica.
   
9. El més destacat de la seva biografia en l’àmbit ornitològic se centra en dos aspectes: la seva activitat com a responsable del Gabinet d’Història Natural de la UB i l’autoria del catàleg Aves de Cataluña (1913). Com a responsable del Gabinet, va ordenar tot un seguit de materials ornitològics que van servir per a les pràctiques de molts estudiants de biologia, fins a ja entrada la dècada dels anys setanta del segle xx. La seva tasca de recerca va permetre establir un inventari molt complet de dues col·leccions històriques per a l’ornitologia catalana: la col·lecció personal d’Emili Tarré i la del Gabinet d’Història Natural de la Facultat de Biologia de la UB (la col·lecció més antiga de Catalunya).
   
10. Quant a Aves de Cataluña, en aquesta obra —publicada per la Real Sociedad Española de Historia Natural— Fuset descriu breument fins a 277 espècies, hi afegeix alguns dibuixos personals (conté fins a 80 gravats) i indica la biometria mitjana i l’origen dels exemplars utilitzats. El que fa que aquesta obra sigui encara vàlida és el seu rigor i el fet que es basa en exemplars dissecats, que ell va mesurar i que en bona part encara existeixen. Aves de Cataluña representa una fita històrica de l’ornitologia científica ibèrica, cosa que permet considerar Fuset com un dels pioners de l’ornitologia catalana. Malgrat que no va ser ornitòleg de camp, el seu treball de revisió museística permet considerar el seu estudi de 1913 com el treball català d’ornitologia més rellevant fins a la publicació d’Els ocells de les terres catalanes de Joaquim Maluquer el 1956.

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Fuset

El butlletí electrònic RECERCAT, publicat pel Departament de Recerca i Universitats, també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Josep Fuset. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.

Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista estereofònica a dos grans coneixedors de la figura de Fuset, el doctor en Biologia i divulgador científic Xavier Ferrer, i el metge, comunicador, ornitòleg i editor Josep del Hoyo, a més de la infografia i el bit terminològic (“Noms d’ocells: terminologia agafada al vol“), dedicat aquest cop al sistema de nomenclatura científica internacional que permet d’identificar qualsevol espècie sense ambigüitats.

A banda d’aquests continguts voldria recomanar dos articles publicats en el darrer número de RECERCAT:

– La recensió de llibre Petita filosofia dels ocells. 22 lliçons per a una vida serena, de Philippe J. Dubois i Élise Rousseau, una obra que combina ornitologia i filosofia per fer front a qüestions com ara «Per què no aturar un moment el ritme infernal de les nostres vides i escoltar el que els ocells ens diuen i ens ensenyen?»

– L’article L’Institut Català d’Ornitologia, un referent de ciència ciutadana, que explica que l’ICO és una associació que es dedica a l’estudi i el seguiment dels ocells i els seus hàbitats amb l’objectiu d’obtenir informació imparcial que contribueixi significativament a les polítiques de conservació de la biodiversitat, mitjançant el desenvolupament de multitud de projectes basats en la ciència ciutadana.

I si voleu aprofundir-hi, llegiu l’article Josep Maria Fuset, un naturalista a contracorrent, de Xavier Ferrer i Josep M. Camarasa, publicat recentment al diari Ara. Bona lectura!

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres anotacions relacionades amb figures científiques rellevants publicades per l’autor a Des de la Mediterrània:

• Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
• Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
• Narcís Monturiol: un esperit emprenedor a favor d’una nova societat justa i feliç
• Richard Feynman, un geni atípic 
• Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
• Ferran Alsina, la Revolució Industrial a Catalunya
• Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
• Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya