TV3 estrenava ahir la coproducció galego-catalana “Els Fills del Sol”, que segueix de manera estilitzada la trajectòria del bioquímic Ferran Calvet (*Vilafranca del Penedès, 22.01.1903 – m. Barcelona, 16.06.1988) entre els estius del 1936 i del 1944, amb especial esment…
Arxiu del Blog
Alguns treballs de Ferran Calvet i Prats entre el 1948 i el 1970 (Enzimologia mediterrània, 52/2017)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Una revisió d’estudis prospectius sobre si cal recomanar la dieta mediterrània per a la prevenció i tractament de l’artritis reumatoide (Reumatologia mediterrània, 51/2017)
L’artritis reumatoide és una malaltia sistemàtica autoimmunitària, caracteritzada per una inflamació crònica i dolorosa de les articulacions, que condueix a una degeneració progressiva manifestada en incapacitat funcional i deformitats. La prevalença assoleix una xifra de vora 25 milions de persones.…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Diversitat genòmica i botànica del pèsol silvestre (Botànica mediterrània, 50/2017)
La setmana passada parlàvem d’una recerca de Dalias & Neocleous sobre l’impacte de la rotació de cultius en el rendiment de blat a Xipre. Però a banda d’estratègies de rotació o de co-cultiu, una altra línia de recerca quant a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’efecte de nitrogen de la veça en la rotació triennal amb el blat (Agronomia mediterrània, 49/2017)
El mes de juliol comentàvem una recerca d’Emmanuela Spanu et al. sobre els beneficis del co-cultiu de la carxofa amb una rotació bianual de coliflor i de lleguminosa. La rotació de cultius, amb inclusió de lleguminoses, fou una de les…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els cromosomes de la sargantana “Acanthodactylus lineomaculatus” (Cariologia mediterrània, 48/2017)
El passat mes d’abril comentàvem una recerca de Chumová et al. sobre les gramínies del gènere Anthoxanthum, i el mes de juliol ho fèiem sobre un estudi de Siljak-Yakovlev et al. quant a les asteràcies del gènere Reichardia. En tots…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La mar de Rodes en el Pleistocè primerenc: estimació de la fondària d’acord amb els fòssils de foraminífers bentònics (Paleooceanografia mediterrània, 47/2017)
Els fòssils ens permeten reconstruir les condicions en les que es dipositaren els sediments on són inclosos. Per fer-ho, els paleontòlegs han de construir funcions de transferència que tradueixin les dades paleontològiques en estimacions sobre característiques del passat. En la…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La vinya a Chianti fa 2200 anys (Agronomia mediterrània, 46/2017)
Entre el 2011 i el 2014, en el jaciment etrusc de Cetamura, en l’actual districte enològic de Chianti (província de Siena, Toscana), es feren excavacions en un pou de 33 metres fondària. Les condicions de l’indret permeteren recuperar restes botàniques…
Arxivat a Cultura i Societat
Què és la dieta mediterrània?: Una metaanàlisi acumulativa d’estudis prospectius (Nutrició mediterrània, 45/2017)
En aquestes planes sovint parlem de la “dieta mediterrània”, un terme que no és absent de controvèrsia tan com a matèria de recerca com a tema d’interès popular. Miguel Ángel Martínez-González, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
“Decennatherium rex”, un giràfid del Miocè descrit al jaciment del Cerro de los Batallones (Paleontologia mediterrània, 44/2017)
A “Philosophie Zoologique” (1809), Jean-Baptist Lamarck s’aturava en la “forma peculiar i mida de la girafa, la més alta dels mamífers, que viu en l’interior d’Àfrica en llocs on el sòl és gairebé àrid i estèril, de forma que es…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’exposició a trihalometans en trenta-quatre dones joves de Kuwait i de Xipre (Toxicologia mediterrània, 43/2017)
Fa uns deus anys ens fèiem ressò a Les Set Edats de les estimacions sobre el grau d’exposició dels barcelonins a trihalometans a través de l’aigua de l’aixeta. Sota l’epígraf de trihalometà entren, començant pel cloroform (CHCl3) totes els derivats…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 