Quan pensem en dinoflagel·lats potencialment perilloses pensem en espècies d’algues unicel·lulars planctòniques. Però també hi ha dinoflagel·lats tòxics que no són planctònics, és a dir que no suren en la mar, sinó que viuen associats al fons marí (és a…
Arxiu del Blog
Dinoflagel·lats bentònics a la Mediterrània: una potencial amenaça tòxica (Toxicologia mediterrània, 42/2016)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els pigments rojos i grocs de la Cova del Parpalló (Arqueologia mediterrània, 41/2016)
La Cova del Parpalló, al Montdúver, en el terme municipal de Gandia és coneguda com un dels jaciments prehistòrics més rellevants de l’àrea peninsular mediterrània des de fa més de cent anys, quan ja fou visitada per Joan Vilanova i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El control neuroendocrí de la reproducció del caragol “Theba pisana” (Malacologia mediterrània, 40/2016)
Quan parlem d’espècies invasives pensem en aquelles que han arribat a l’àrea mediterrània procedent d’indrets exòtics. És el cas del caragol poma (Pomacea maculata) que, originari de terres americanes, sembla haver-se establert gairebé definitivament al Delta de l’Ebre. Però també…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La distribució de petits mamífers a Navarra (Biogeografia mediterrània, 39/2016)
Les òlibes (Tyto alba), com molts altres ocells rapinyaires, mengen senceres les seves preses. El seu aparell digestiu, però, no pot digerir-ne els pèls, els ossos, les dents, que acaben per regurgitar en forma de bola compacta. En termes ornitològics,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Les clovelles buides de pèsols i faves com a ingredients de farines per a pastissos rics en fibra (Nutrició mediterrània, 38/2016)
Les clovelles de llegums són un aliment ric en fibra i en proteïnes. De la majoria de llegums, es consum preferentment tan sols la llavor, de manera que la clovella buides queda com a residu. Hi ha, doncs, interès en…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La dieta ja no tan mediterrània dels joves del Cilento (Alimentació mediterrània, 37/2016)
El Cilento és la regió muntanyosa que separa les badies de Salerno i de Policastro. Fou en aquesta contrada, concretament a Pioppi, on Ancel Keys, en els anys 1950, amb el seu “Seven Countries Study”, definí i posà en valor…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La dieta mediterrània augmenta la capacitat antioxidant plasmàtica de persones amb síndrome metabòlica (Nutrició mediterrània, 36/2016)
L’estudi PREDIMED fou un assaig de prevenció primària sobre els efectes a llarg termini de l’alimentació d’estil mediterrani en la malaltia cardiovascular en homes (55-75 anys) i dones (60-80 anys) amb alt risc cardiovascular, que es realitzà entre el 2003…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La maquinària enzimàtica antioxidant del garric i del llentiscle en la protecció davant de radioisòtops (Radiobiologia mediterrània, 35/2016)
La radiobiologia és la ciència que estudia l’acció de les radiacions ionitzants sobre els éssers vius. Les radiacions ionitzants són aquelles que tenen prou energia com per provocar la dissociació d’electrons d’àtoms i molècules. És el cas de les radiacions…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La distribució de les deixalles flotants de plàstic segons la distància del litoral (Contaminació mediterrània, 34/2016)
Les deixalles marines són desaprofitaments d’activitats humanes que suren en el mar, com a conseqüència d’abocaments deliberats o accidentals. A la Regió Mediterrània, la Convenció de Barcelona del 1976, signada llavors per 16 estats mediterranis i per la Comunitat Econòmica…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La baixa activitat física i l’augment de l’obesitat i la diabetis a Espanya (Epidemiologia mediterrània, 33/2016)
La baixa activitat física o estil de vida sedentari és considerat un factor de risc per al desenvolupament de diverses malalties cròniques i, particularment, de malalties cardiovasculars i metabòliques. Per analitzar aquestes relacions amb un estudi poblacional a Espanya va…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 