Arxiu del Blog

La perfecció evolutiva de la triosafosfat-isomerasa (Enzimologia mediterrània, 1/2017)

La teoria evolutiva fonamentada en la selecció natural ens ajuda a entendre l’encaix entre estructura i funció en els sistemes biològics. La contradicció entre la capacitat reproductiva potencials dels organismes i la migradesa dels recursos força una lluita per l’existència

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El control intern i extern del rellotge molecular de l’insecte rosegador de panís “Sesamia nonagrioides” (Entomologia mediterrània, 51/2016)

Sesamia nonagrioides és conegut com el perforador rosa mediterrani del blat de moro. Aquesta papallona de nit de la família dels noctuids és una de les plagues més danyoses del moresc a la regió mediterrània. O, per millor dir, ho

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La covariància de turbulències i la biometria en l’estimació dels balanços forestals de carboni (Ecologia mediterrània, 50/2016)

Les masses forestals són considerades un dels dos grans embornals (l’altre són els oceans) que poden pal·liar les emissions antropogèniques del CO2, en tant que un augment del CO2 atmosfèric té un efecte “fertilitzant” per a la vegetació. Els ecosistemes

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Una estimació de l’abundància de tres espècies de dofins al Golf de Corint (Zoologia mediterrània, 49/2016)

Des de fa 20 anys, l’Acord sobre la Conservació de Cetacis de la Mar Negra, Mediterrània i de l’Àrea Atlàntica Contígua (ACCOBAMS) vetlla per les poblacions de cetacis de les nostres aigües. Per conèixer l’estat d’aquestes poblacions cal disposar d’estudis

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La distribució geogràfica a la Mediterrània Nord-Oriental de la variabilitat genètica emprada en proves d’identificació individual (Genètica mediterrània, 48/2016)

Les proves d’identificació individual per ADN de restes humanes (des de cadàvers fins a restes de fluids corporals) fan ús de la variabilitat genètica existent en l’ADN humà. N’hi ha prou amb l’anàlisi de 13-16 loci STR per aconseguir una

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La suplementació amb curcumina i extracte de “Boswellia serrata” en ciclistes (Nutrició mediterrània, 47/2016)

La cúrcuma (Curcuma longa, L. 1753) és una planta originària de l’Àsia sud-oriental, i avui cultivada especialment a l’Índia, on el rizoma s’ha utilitzat de bell antuvi en l’aiurveda. El principi actiu més característic d’aquesta planta, isolat en el 1815

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La Conferència de Marràqueix (Climatologia mediterrània, 46/2016)

Aquest mes de novembre, entre els dies 7 i 18, ha tingut lloc a Bab Ighli, Marràqueix (ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ), la 22a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 22), que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Auge i decadència dels Jocs Mediterranis (Esports mediterranis, 45/2016)

Divendres passat, 4 de novembre del 2016, el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) acordava a Oran l’ajornament dels propers jocs, els de Tarragona 2017. Si originalment s’havien de celebrar entre el 30 de juny i el 9 de juliol

Arxivat a Cultura i Societat

Variabilitat en la composició d’àcids grassos de l’oli d’oliva a Turquia (Lipidologia mediterrània, 44/2016)

L’oli d’oliva consisteix en més d’un 98% en una barreja de triglicèrids, és a dir d’esters d’àcids grassos i glicerol. Cal no menysprear els components minoritaris, com l’esqualè (<0,7%), els esterols (fitosterol, tocosterol) i encara tota una plèiade de substàncies

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’hora oficial a la Mediterrània (Cronometria mediterrània, 43/2016)

Aquesta setmana el Parlament de les Illes Balears aprovava una declaració institucional de la Plataforma Illes amb Claror. La Plataforma defensa que les Illes Balears adoptin tot l’any el fus horari GMT+02. Al capdavall, aquest fus horari ja l’utilitzen durant

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS