Arxiu del Blog

Els episodis de pol•lució d’ozó a Espanya entre el 2000 i el 2015 (Aerologia mediterrània, 32/2016)

L’oxigen triatòmic o trioxigen (O3), en la configuració 1λ1,3λ1, rep el nom d’ozó, del grec ὄζειν, precisament pel seu olor fort i irritant, que recorda el del clor, i que moltes persones ja poden detectar fins i tot a concentracions

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La promoció de la dieta mediterrània en persones amb malalties mentals severes: l’estudi HELFIMED (Alimentació mediterrània, 31/2016)

El concepte de “dieta mediterrània” s’ha banalitzat prou en les darreres dues dècades, com perquè hom se n’estigui d’utilitzar-lo en molts contextos. El cas és que la “dieta mediterrània” és considerada com a patrimoni cultural intangible de la humanitat per

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La petjada de carboni en la producció agroalimentària i la qualitat dels aliments (Agronomia mediterrània, 29/2016)

La triada clàssica de l’agricultura mediterrània la formen la vinya, l’olivera i els cereals. Aquests tres cultius formen tres sectors agro-alimentaris ben rellevants en el sector primari d’arreu de l’àrea mediterrània. És clar que en l’agricultura global de secà, a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La funció cardíaca en l’esteatosi hepàtica no-alcohòlica (Medicina mediterrània, 28/2016)

Les tècniques d’imatge permeten el diagnòstic de l’esteatosi hepàtica. L’acumulació excessiva de greix en el fetge fa que aquest es presenti, en les ultrasonografies, com un òrgan més brillant (més ecogènic). La histologia revelaria la presència de grans vacuoles riques

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’esferulització d’alcaloids guanidínics policíclics en l’esponja incrustant “Crambe crambe” (Metabolòmica mediterrània, 27/2016)

De la mateixa manera que la genòmica és la ciència dels sistemes genètics, o la proteòmica la dels sistemes proteics, la metabolòmica la podem definir, com fa Bennett Daviss, com “l’estudi sistemàtic de les petjades químiques úniques que deixen enrere

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Yuri Oganessian (2002) i l’element 118 (Og) – oganessó (ununocti, Uuo)

La proposta de nom per a l’element 118 fa un homenatge a Yu. Ts. Oganessian, indefectible primer autor dels reports de col•laboracions del Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears quant a la descoberta dels elements 114-118. El seu nom en rus

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Yuri Oganessian (2010) i l’element 117 (Ts) – tennes (ununsepti, Uus)

Continuem amb aquesta renovació de caselles provisionals i arribem a la a 117. Els descobridors han proposat el nom, en anglès, de “tennessine”, en homenatge a l’estat de Tennessee, on es troba l’Oak Ridge National Laboratory (ORNL), on se sintetitzà

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Yuri Oganessian (2003) i l’element 115 (Mc) – moscovi (ununpenti, Uup)

Per a l’element 115, els seus descobridors han suggerit el nom de “moscovi”, no pas en homenatge a Moscou sinó en un homenatge més general a la Regió de Moscòvia, car és on es troba el Laboratori Flerov de Dubna

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Kosuke Morita (2004) i l’element 113 (Nh) – nihoni (ununtri, Uut)

Tal com havíem promès, refarem aquestes setmanes els articles corresponents als elements químics que va reconèixer la IUPAC a començament d’any. I ho fem, perquè la IUPAC ha comunicat quines són les propostes de nom i símbol formulades pels autors.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un caragol marí en el Llac Qarun (Limnologia mediterrània, 22/2016)

Egipte és un regal del Nil. De fet el curs del Nil genera un autèntic oasi en mig del desert. Però més enllà del Nil no tot és desert en Egipte. N’hi ha altres oasis. El més conegut és l’Oasi

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS