Arxiu del Blog

“Libre”

La cançó “Libre” de Nino Bravo (1944-1973), no tan sols és un clam a la llibertat; també és un homenatge a les víctimes de les fronteres arbitràries traçades per l’home. Nino Bravo ens diu del protagonista de la cançó que

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Campanades a morts

Campanades a morts fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut les tres campanes negres. I el poble es recull quan el lament s’acosta, ja són tres penes més que hem de dur a la memòria.

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Llibre de bons amonestaments

No et vulguis endur un bon càstic: no facis brega amb home ric si tu ets pobre i menic; el plet perdries. Diners de tort fan veritat i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home orat, com més en

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Aquell vaixell

No em cal per dir-te amor ni el bell estel ni una rosa ni oferir-te aquella flor que del jardí és la més roja. Vull l’amor silent que, segur i valent, trenca les cadenes per anar al ponent i no

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

L’heroi

Hi hagué un home que visqué setanta anys no gaire lluny de casa. Jo el vaig conèixer quan ja era molt vell, però puc dir que no s’havia mogut mai del poble. Del món n’havia vist quatre viles i escaig

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Informe de la comisión que ventilaba el caso”

I jo que em pensava que l’home era el centre del món, fet a imatge i semblança de Déu, i va i resulta que, segons ens explica Rafael Alcides en el seu poema “Informe de la comisión que ventilaba el

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La casa que vull

La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

No esperis cap senyal enllà dels vidres

La quietud dels arbres i aquest vol intermitent de la garsa no són presagis de cap fosca meravella. Tot el que busques és dins de la cambra, dins mateix del poema. Miquel Martí i Pol El poema anterior d’en Miquel

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà? És cert que val ben poc la nostra veu. Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin. Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant -ho sabem bé-

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Piedras del camino”

“No me agradezcas. Lo que te he dado me ha sido dado sólo para ti. [….] La finalidad de un huevo no es crear un pollo es crear una conciencia [….] Sólo quieres mi amor no me quieres a mí.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS