Estimada Antònia: T’escric des d’ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un got de vi i un poc d’engany. No tinc més solució, ja ho saps: l’engany.…
Estimada Antònia: T’escric des d’ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un got de vi i un poc d’engany. No tinc més solució, ja ho saps: l’engany.…
Van dedicar-se a les ciències per adquirir amb enganyifes alts càrrecs i llocs de privilegi. Fingiren ser ascetes, fins al moment de furtar diners de tots els temples. Ibn Khafaja En el poema anterior, que parla d’un tema dissortadament encara…
“Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, decidme en el alma: ¿quién, quién levantó los olivos? No los levantó la nada, ni el dinero, ni el señor, sino la tierra callada, el trabajo y el sudor. Unidos al agua pura y a…
No passareu, i si passeu serà damunt d’un clap de cendres; les nostres vides les prendreu; nostre esperit no l’heu de prendre. Mes no serà per més que feu, no passareu. No passareu, i si passeu, quan tots haurem deixat…
Per què has renunciat al lliure tarannà amb el qual abans t’engalanaves? Serà que ser ministre t’ha canviat de caràcter? Certament, el ministeri comporta altres costums. Ibn Khafaja El poema anterior, en el qual l’autor es queixava del canvi produït…
“Tristes guerras si no es amor la empresa. Tristes. Tristes. Tristes armas si no son las palabras. Tristes. Tristes. Tristes hombres si no mueren de amores. Tristes. Tristes.” Miguel Hernández El poema anterior, “Tristes guerras”, pertany al “Cancionero y romancero…
Tot i que em creia fort i ferm com una roca la bellesa em sacseja com a una dèbil branca. Era dur de coratge i, de sensibilitat, tendre. No m’he mantingut mai en una sola postura ni he anat mai…
La passió valenciana per les begudes fredes existeix des de temps immemorials. Des de l’època medieval, els pous de neu brindaven les collites de gel de l’hivern a les ciutats del litoral perquè les gents pogueren refredar els beuratges. I,…
Si fossis terra creixeria en tu i llevaria fruits d’una rara dolcesa, seria fidel als camins que et solquen la pell i als rius secrets que et travessen l’entranya. Si fossis mar manllevaria el vent per desvetllar-te remotíssims ecos. Si…