Per què em miren tos ulls blaus, si no em vols, dolça xiqueta? Si em negues del cor les claus, per què em miren tos ulls blaus? Ja que en mon amor no et plaus, deixa’m tu l’ànima quieta. Per…
Per què em miren tos ulls blaus, si no em vols, dolça xiqueta? Si em negues del cor les claus, per què em miren tos ulls blaus? Ja que en mon amor no et plaus, deixa’m tu l’ànima quieta. Per…
Mot rere mot, els versos configuren un àmbit de preguntes i misteri que algú, potser llunyà i desconegut, desxifrarà sense ni jo saber-ho. Serà l’instant del gran acompliment i un vent suau dispersarà les ombres perquè l’espai que quedi sigui…
Per a Jean-Paul Sartre (1905-1980), l’home no està determinat, sinó que és lliure. És més, està condemnat a ésser lliure, no és lliure de no ser lliure. Això no vol dir que Sartre negui l’existència de condicionaments, però, dins de…
La feina de Winston Smith, funcionari del Ministeri de la Veritat, consisteix a corregir dades històriques segons els cànons establerts per la doctrina del Partit. Però Winston ja no aguanta més i l’únic que desitja és veure com cau el…
Encara parla d’ella, i va escrivint-ne versos amb lletres com pinassa, a punt d’incendi sempre. I diu que no la troba. I parla de muntanyes tan belles que voldria anar-hi jo mateixa. Monedes enterrades, perfils inescrutables! Estic cansada i trista.…
Diuen que, per a poder interpretar correctament el que es diu, cal saber qui ho diu, quan ho diu i per a què ho diu. Quanta raó tenen! Cal sempre tenir en compte que la comunicació normalment té una intencionalitat;…
Quan han vist, amb tots dos ulls, que jo caminava damunt l’aigua, m’han pres per un bruixot. Qui se senyava de cara al cel, qui fugia costa amunt, qui escampava el joell que emplenava el bolitx, qui ho anava a…
“Nunca me invitaron los magnates a las grandes mansiones; y la verdad es que tuve siempre poca curiosidad. En Chile el deporte nacional es el remate. Se ve mucha gente acudir en forma atropellada a las semanales subastas que caracterizan…
Un home, que havia perdut la destral, sospitava del fill d’un veí. El fill d’aquest caminava com un lladre, mirava com un lladre i parlava com un lladre. Però l’home va trobar la seva destral mentre cavava a la vall…
Vet aquí que hi torno. Hi torno, ja ho veus. Les mans em tremolen i el cor i la veu. Noia cautelosa no tanquis la porta a antics mots d’amor, que l’amor va escàs i molt mai no és massa.…