Al Mèxic anterior a l’arribada dels espanyols, l’educació era universal i obligatòria. Com a mínim, durant els cent anys anteriors a la conquesta, tots els nens asteques, a partir d’una edat entre els sis i els nou anys, havien d’anar…
Arxiu del Blog
Rondalla
Cinc cargolets pel senderó, cap al país dels pobres. La casa a coll és ben feixuc, tot just els deixa moure’s. En arribar-hi veuen l’erm i el regueró sense aigua, la pal·lidesa dels infants, els corbs a la teulada. Els…
El rei savi
Antigament, a la llunyana ciutat de Wirani hi havia un rei que era puixant i alhora sapient. I era temut per la seva vigoria i estimat per la seva saviesa. Al cor d’aquella ciutat hi havia un pou d’aigua fresca…
Potser poc abans d’embarcar-me
El mestre d’aixa em fa des de fa temps la barca. Em criden ports llunyans amb veu alegre i clara que sento només jo. Preparo veles blanques. Que a punt ja de marxar! Aquestes vinyes mortes, muntanyes rosegades, masies enrunades…
Atrevir-se a estimar
Antonio Machín (1903/4-1977) cantava una cançó que es deia “Amar y vivir”, en un fragment de la qual deia: “Se vive solamente una vez hay que aprender a querer y a vivir hay que saber que la vida se aleja…
Tagged with: Amar y vivir, amor, Antonio Machín, atrevir-se, carpe diem
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Defensa que feia Averrois (segle XII) de la igualtat de la dona
El metge i filòsof Ibn Rusd, o Averrois (nascut a Còrdova el 1126) en la seva Exposició de la República de Plató deia al respecte de la dona: «Sabem que la dona, en tant que és semblant a l’home, ha…
Cançoneta amorosa
Per què em miren tos ulls blaus, si no em vols, dolça xiqueta? Si em negues del cor les claus, per què em miren tos ulls blaus? Ja que en mon amor no et plaus, deixa’m tu l’ànima quieta. Per…
Aturall
Mot rere mot, els versos configuren un àmbit de preguntes i misteri que algú, potser llunyà i desconegut, desxifrarà sense ni jo saber-ho. Serà l’instant del gran acompliment i un vent suau dispersarà les ombres perquè l’espai que quedi sigui…
Sartre i llibertat
Per a Jean-Paul Sartre (1905-1980), l’home no està determinat, sinó que és lliure. És més, està condemnat a ésser lliure, no és lliure de no ser lliure. Això no vol dir que Sartre negui l’existència de condicionaments, però, dins de…
Des de la Mediterrània 