Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa. Pere Calders L’anterior conte breu, brevíssim, de Pere Calders (1912-1994) porta per títol Discreció i el podem trobar a la secció Contes breus dins…
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa. Pere Calders L’anterior conte breu, brevíssim, de Pere Calders (1912-1994) porta per títol Discreció i el podem trobar a la secció Contes breus dins…
Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas. Pere Calders L’anterior conte breu, brevíssim, de Pere Calders (1912-1994) porta per títol Qüestions de tràmit i el podem trobar…
Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d’Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint…
Va anar d’un pèl que no existís. Només hi havia una ridículament ínfima possibilitat de ser, però vaig ser. Ningú no em va escollir; a tot estirar, van escollir algú, qui fos, per tal que la cadena no es trenqués.…
Tinc raons serioses per creure que el planeta d’on venia el petit príncep és l’asteroide B 612. Aquest asteroide només ha estat vist amb el telescopi una sola vegada, per un astrònom turc. Quan el descobrí, en féu una gran…
Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs…
“Nuestro español bosteza. ¿Es hambre? ¿Sueño? ¿Hastío? Doctor: ¿tendrá el estómago vacío? -El vacío es más bien en la cabeza.” Antonio Machado Els versos anteriors, d’Antonio Machado (1875-1939), pertanyen a “Provervios y cantares”, que forma part de “Campos de Castilla”…
Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana: parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa dels saguntins i dels que per…
Amb quatre mots es serva l’edifici. No els diré pas. Diré que és poc amè aquest bocí de temps que ens toca viure, que no hi ha ocell sense vesc a les ales ni home sense pèl a les aixelles.…
Quan jo m’esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè…