[…] Més decebut que trist, ajustaràs la porta amb molta cura procurant no fer soroll de pensaments per no pertorbar la peroració solemne del convidat d’honor que pontifica, llampeguejant, al seu tron de la sala. Sol, després, podràs si vols…
[…] Més decebut que trist, ajustaràs la porta amb molta cura procurant no fer soroll de pensaments per no pertorbar la peroració solemne del convidat d’honor que pontifica, llampeguejant, al seu tron de la sala. Sol, després, podràs si vols…
Diu que hi ha una tribu d’indis a l’Oest americà, que té alguna retirada amb el Poble Català. No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol, són i seran gent Apatxe, tant si es vol com si…
He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per…
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d’un campanar. Un cop de llum i el crit de d’una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.…
“Hay dos Españas: la del soldado y la del poeta. La de la espada fratricida y la de la canción vagabunda. Hay dos Españas y una sola canción. Y ésta es la canción del poeta vagabundo: Soldado, tuya es la…
Per més que els diaris afirmin que els qui manen són els únics veritables representants de la Divina Providència. Per més que la televisió i la ràdio dilueixin els mots al bany maria del grotesc més inqualificable, tu, cada matí,…
Jo també he dormit a l’alba sota una olivera i em creia a resguard. I he vist les nits fonent-se com tristes espelmes, dreceres enllà. He sentit els cants d’ocells a les branques i al vent, entre somnis i enganys.…
[…] Monturiol explicita allò que vol: «Una nau que sigui capaç de descendir dintre del mar, d’aturar-se allà on vullgui, de moure’s en totes les direccions, de tornar a la superfície i navegar-hi, i que pugui restar indefinidament submergida, sense…
Si parlo de la mort és perquè em moro i al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda, fa molt de temps que convivim i encara conviurem molt…