“Cuando un pueblo guerrero habituado a vivir en una ruda simplicidad, conquista y ocupa una región civilizada, rápidamente se acostumbra a la comodidad y al lujo y cada vez se vuelve más renuente a complicarse la vida con las dificultades…
“Cuando un pueblo guerrero habituado a vivir en una ruda simplicidad, conquista y ocupa una región civilizada, rápidamente se acostumbra a la comodidad y al lujo y cada vez se vuelve más renuente a complicarse la vida con las dificultades…
En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ens parla, en els poemes següents, de les seves expectatives al respecte del lector i de la seva necessitat d’escriure poemes: Confio molt… Confio molt que sempre hi haurà algun desconegut que en llegir…
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg [….] Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi,…
Una de les preguntes que sovint li feien a Manuel de Pedrolo (1918-1990) a les entrevistes era: – Sempre has escrit només en català? I, invariablement, contestava: – A un escriptor en castellà li ho preguntaries, si sempre ha escrit…
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles…
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. Trepitjades terres que en el pas dels segles no heu trobat repòs. Encara cal obrir l’oracle de nostra història per a saber què som Encara esquinçades terres que…
La cançó “Libre” de Nino Bravo (1944-1973), no tan sols és un clam a la llibertat; també és un homenatge a les víctimes de les fronteres arbitràries traçades per l’home. Nino Bravo ens diu del protagonista de la cançó que…
No et vulguis endur un bon càstic: no facis brega amb home ric si tu ets pobre i menic; el plet perdries. Diners de tort fan veritat i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home orat, com més en…
No em cal per dir-te amor ni el bell estel ni una rosa ni oferir-te aquella flor que del jardí és la més roja. Vull l’amor silent que, segur i valent, trenca les cadenes per anar al ponent i no…