A la cançó A la taverna del mar, en Lluís Llach ens adverteix del perill de deixar passar les oportunitats de gaudi que ens ofereix la vida, de postposar la realització dels nostres somnis i dels nostres desitjos. Ens parla…
A la cançó A la taverna del mar, en Lluís Llach ens adverteix del perill de deixar passar les oportunitats de gaudi que ens ofereix la vida, de postposar la realització dels nostres somnis i dels nostres desitjos. Ens parla…
Us heu preguntat mai per a què serveix un historiador? L’historiador Josep Fontana ens diu al respecte: Tenim una responsabilitat molt gran davant d’una societat a la qual no solament hem d’explicar què va succeir en el passat, que en…
“No hay un lago negro, y un lago blanco, y un lago blanco, hay un lago inmenso, lleno de fango, lleno de fango. No hay silencio negro, ni llanto blanco, ni llanto blanco. hay solamente silencio y llanto, silencio y…
Damunt la tomba deixaren un ramell de fresques flors. Ells, plorosos, s’allunyaren diguent: -Viurà en nostres cors.- Seques al cap de dos dies eren les roses del mort… i més que les flors músties musti n’era… son record. Autor: Miquel…
Febrer m’ha duit la carta tan precisa: vol que els lilàs s’obrin pels dits i, en el cor, m’hi creixi una palmera. Què exigent que ve la primavera! Què exigent que ve la primavera, i el meu cor tan malaltís,…
Estic contenta ahir em va dir que m’estimava. Estic contenta i orgullosa i lliure com el dia No hi ha afegit que això fos per a sempre. Jacques Prévert El poema anterior és la versió catalana d’un poema de “Fatras”…
Durant molt de temps l’origen del poble gitano, dels rom, va ser un misteri. Actualment, però, la majoria dels investigadors estan d’acord a situar-lo al nord-oest de l’Índia. Es desconeix la raó que va empènyer els rom a marxar de…
El vol de l’home ocell, un cant a la llibertat inclòs al disc Els senyors de les pedres (1988), de Sangtraït, que podeu escoltar al vídeo següent: Oriol López
No em repeteixo. Dic només coses semblants i encara de vegades. Sovint em descobreixo noves arrugues, nous i molt subtils defectes; raons per creure en mi, per explorar-me i créixer. D’això parlo. Són fets evidentment banals, discrets, subsidiaris. Ho sé…
Un ocell mort al camí sembla el nostre esperit a sòl de terra. Semat de refilets, ja no modula el so del goig llibèrrim ni l’impuls d’elevar-se entre el blau verge de l’aire que estrenava a trenc d’aurora. Hem de…