Arxiu del Blog

La balada de la garsa i l’esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vist una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest,

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cantava l’aucell en lo verger

Cantava l’aucell en lo verger de l’Amat. Vénc l’amic, qui dix a l’aucell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor, car en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat. Autor: Ramon Llull El fragment anterior

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

El saqueig del Temple del Sol a Cuzco

“Sin piedad, los preciados símbolos fueron arrancados de sus sitios, derribadas las momias reales… deshechos en pedazos y arrancados de cuajo sus ornamentos. Las vasijas sagradas fueron golpeadas y destrozadas; indignamente rasgadas en pedazos las inapreciables tapicerías. Las magníficas alfombras

Tagged with: , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“La Pecorella” (L’Ovella)

La Pecorella Una povera Pecora imprudente, passanno un fiume spensieramente, cascò nell’acqua, fece: glu-glu-glu, e nun se vidde più. Naturarmente, tutte le compagne, saputo er fatto, corsero sur posto e incominciorno a piagne’. -Povera Pecorella! -Lei ch’era tanto bona! -Lei

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La gallina revolucionària

En un moment de la nostra història en què a l’Estat espanyol ningú podia ser declaradament revolucionari i en què no es podia ni tan sols parlar obertament de revolució, Lluís Llach presenta una cançó en la qual es parla

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Preguntes d’un treballador que llegeix

Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes? Als llibres hi ha noms de reis. Van arrossegar els reis els blocs de pedra? I Babilònia, tantes vegades destruïda… Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases de la

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Baixar al metro

Dels seus colors, la vida va donar-li els grisos més vulgars: formigó armat, llàgrimes, malaltia, fracàs, pluges, la duresa dels dies d’ungles brutes. Però dels anys de guerra van quedar-li l’esclat vermell i negre de les nits, la sirena d’alarma

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Resposta de Pessoa a la proposta de la llengua comuna d’Unamuno

A la proposta de Miguel de Unamuno (1864-1936)  del castellà com a llengua comuna ibèrica, el gran poeta portuguès Fernando Pessoa ( 1888-1935) responia: Unamuno ens fa la pregunta: per què no escriure en castellà? Si anem cap aquí, prefereixo

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

I Déu…

I Déu sorprenent Adam i Eva els va dir: Continueu sisplau per mi no us hi amoïneu. Feu com si no existís. Jacques Prévert El poema anterior és la versió catalana d’un poema de “Fatras” (1966), de Jacques Prévert (1900-1977),

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Regnat de Felip V i venda de càrrecs

Durant el regnat de Felip V, tot i la gran quantitat d’or i de matèries primeres procedents principalment de l’espoli sistemàtic i continuat de les colònies americanes, la corrupció, el malbaratament i la mala gestió eren tan grans que les

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat