Amb Història del paper (2010), Rebeca García Palomeque ens porta de viatge per la història de la invenció, el perfeccionament i la difusió del paper. Esmenta els diversos suports sobre els quals s’ha escrit arreu del món al llarg dels…
Arxiu del Blog
La presència de peròxid d’hidrogen més enllà de la zona fòtica (Oceanoquímica mediterrània, 10/2017)
La presència de peròxid d’hidrogen (H2O2) en els oceans s’explica per processos fotoquímics. Tot i amb tot, en les aigües abissals, per sota de zona a on arriba la llum solar, les concentracions de H2O2 persisteixen, assolint valors de l’ordre…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Què és la ciència?
Us heu preguntat mai què és la ciència? Al vídeo següent, de Mètode TV, podrem conèixer les respostes que a aquesta pregunta han donat les investigadores i investigadors de diferents camps del coneixement científic Pilar Campins, Joan Grimalt, Isabel Abril,…
La temperatura ambiental i la fenologia de poblacions ibèriques de “Arabidopsis thaliana” (Fitofisiologia mediterrània, 9/2017)
Arabidopsis thaliana és tan sols una més, i no pas de les més abundants, entre les herbes crucíferes o brassicàcies que podem trobar entre la flora ruderal. Són més habituals les ravenisses blanques Diplotaxis erucoides i Raphanus raphanistrum, o la…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El vidre
El vídeo següent és un petit resum del documental complet de 30 minuts El Vidre (2003), realitzat per l’Oriol Albaigés, que ens explica què és el vidre, quina és la seva composició, com es fabrica i com es recicla al…
Els híbrids de perovskita i nanotubs de carboni per a la construcció de fototransistors ambipolars d’alta detectivitat (Fotònica mediterrània, 8/2017)
La consecució de nous materials és una peça clau si hom vol millorar les prestacions de l’energia fotovoltaica. En general, aquests materials també tindrien aplicacions en altres àmbits de l’optoelectrònica. El procés de construcció de cèl·lules fotovoltaiques de cristalls de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un mètode d’extracció d’ARN d’alta qualitat per a larves pluteus de garota (Genètica mediterrània, 7/2017)
Paracentrotus lividus és l’espècie de garota o eriçó de mar de consum més habitual a Catalunya. És una espècie de distribució atlanto-mediterrània, que habita en fondàries no superiors a 20 metres, bé damunt de les roques o en praderies de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La selecció natural sobre dos gens del sistema de fosforilació oxidativa de poblacions tunisianes de la llebre del Cap (Biologia evolutiva mediterrània, 6/2017)
La llebre del Cap (Lepus capensis L., 1758), també coneguda com a llebre bruna o llebre del desert, viu en un ampli rang d’hàbitats a Àfrica i al sud-oest asiàtic. Potser això explica la considerable diversitat fenotípica d’aquesta espècie, de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’avaluació de la qualitat de l’aigua del riu Aksu (Hidrologia mediterrània, 5/2017)
Mitjançant la combinació de variables físiques (canvi de temperatura, terbolesa, sòlids totals), químiques (oxigen dissolt, pH, fosfat total, nitrats) i biològiques (coliformes fecals, demanda bioquímica d’oxigen) s’ha definit l’índex de qualitat de l’aigua (WQI, en l’acrònim anglès). Molts factors ambientals…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Quatre fases en la degradació de detritus llenyosos en els fons abissals (Ecologia mediterrània, 4/2017)
La matèria orgànica que s’enfonsa en els oceans, integrada per restes d’algues, fusta, carcasses de grans animals, etc., és recircularitzada per organismes descomponedors. Aquests recursos són la base de comunitats bentòniques notablement diverses i altament productives, que contrasten amb la…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 