Salm

Oh, que permeables que són les fronteres dels estats dels homes! Quants són els núvols que les travessen volant impunement, les sorres de quants deserts s’esmunyen d’un país a un altre, quants pedrolins rodolen muntanya avall, cap a dominis estranys,

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Castanyada vs. Halloween

Per Tots Sants, celebrem la castanyada; coincideix a mitja tardor, quan ja fa 1 mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els

Arxivat a Cultura i Societat

Preguntes

  Papa, tu tens les tetes grans? ,- em va preguntar la meva filla de tres anys tot emmarcant la qüestió amb els seus ulls immensos -. No cal dir que em vaig quedar literalment bocabadat. I és que em

Arxivat a Cultura i Societat

L’ofensiva “popular”

Amb recança escric la paraula “popular” en el títol d’aquest article, perquè pot moure a confusió. Popular fa referència al poble, i no és del poble del que parlo, sinó d’un partit polític. Algú hauria d’analitzar algun dia la relació

Arxivat a Cultura i Societat

Som com nans…

Som com nans damunt de les espatlles de gegants Bernard de Chartres Bernard de Chartres, filòsof francès del segle XII, amb la frase anterior, volia dir que el nostre coneixement del món es basteix sobre els coneixements dels grans savis

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Escenari de futur: cas 3, un decreixement deliberat i controlat

El cas 3 del gràfic es correspon a una dolça i paulatina caiguda, més o menys deliberada o controlada. Ja comentàvem la setmana passada, que la població mundial, plausiblement, podria deixar de créixer en la segona meitat del segle XXI

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Hem perdut la batalla

No sé si ha arribat el moment, perquè segurament aquest moment no el trobarem mai, però crec que ja va sent hora de reconèixer-ho: Hem perdut. Només els falta redactar el darrer comunicat de guerra: “En el dia de hoy,

Arxivat a Cultura i Societat

Quan em diuen …?

Em planto davant el mirall, Com es planta un cactus al desert Jo i les meves imatges. elles em parlen i riuen, i jo ploro. M’acompaniya un xafogor al cor, En el santuari de la foscor. I reso amb silenci,

Arxivat a Cultura i Societat

Carta a Arturo Pérez Reverte

Estimado, o no, Arturo Pérez Reverte: Ésta es la segunda carta que escribo recientemente en castellano a otro académico de la lengua viperina. La primera fue a Sergio Ramos que, después de lo que manifestaste en tu Twitter, sin duda

Arxivat a Cultura i Societat

Uns bons bons; massa bons, potser

En un sol dia es va col·locar gairebé la meitat dels bons que té previst emetre la Generalitat. Tot un èxit, certament. L’emissió de deute públic és un recurs relativament habitual de moltes administracions, i per tant no té res

Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS