El dia que vingui el Papa

El dia que vingui el Papa m’ho perdré. Em sap greu, perquè una visita com aquesta no la tenim cada dia en aquest país, però noi, jo sóc de casa, m’agrada la tranquil·litat i les visites se’m fan pesades. Podria

Arxivat a Cultura i Societat

Conte d’adults

Hi havia una vegada un regne llunyà on tothom semblava que estigués enfadat. De fet, no passava un dia en què algú malparlés  d’un altre dels seus habitants. Mentre un polític deia d’una dona que acabava d’estrenar un càrrec que

Arxivat a Cultura i Societat

Quan sigui gran

Quan sigui gran vull ser petit per poder mirar el món amb ingenuïtat. Potser semblaré una mica boig. Faré rebequeries quan no se’m tingui en compte, però també sabré ser dolç i tendre si m’ho proposo. Quan sigui gran vull

Arxivat a Cultura i Societat

Perdó per ser tal com és

No és pas la primera vegada ni segurament tampoc serà l’última. La sortida de to de l’Alcalde de Valladolid, Javier León de la Riva, del Partit Popular, mofant-se de forma grollera de la nova Ministra de Sanitat, la socialista Leire

Arxivat a Cultura i Societat

Els castells: torres humanes

Quin és el misteriós origen d’aquestes torres humanes, formades per persones que coneixem amb el nom de castellers, dones i homes, grans i petits, que s’enfilen unes sobre les espatlles de les altres? Uns diuen que antigament s’havien utilitzat per

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Els Bolets

La tardor allarga les ombres, fa els dies més curts i la natura es cobreix de tots els colors, les fulles de tons groguencs a púrpura i el més fantàstic: l’aparició dels bolets. El meu avi sempre tornava amb el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Escenaris de futur: cas 2, l’estabilització

Dels quatre escenaris esquemàtics, el cas 2 reflecteix possiblement el desig d’etern del descans i de l’estabilitat. En l’esquema, parlem d’energia, però també podríem parlar en altres termes, bé demogràfics o bé intangibles. De fet, tal com assenyalava Joan Fuster,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un dia

Un dia vindràs i em diràs: -Mare! He trobat un amic. M’ha donat el seu somriure i ens hem partit la xocolata. Afegiràs: -L’estimo. I jo em posaré a riure sense saber ben bé per què. M. Dolors Congost i

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Peix al cove, a la basca

Els debats sobre els pressupostos no tenen cap mena d’interès. Ja se sap que per al Govern són els millors possibles, i per a l’oposició són regressius i els menys adequats per a les necessitats del país. Els arguments de

Arxivat a Cultura i Societat

El rai de la Meduse

El capità Es feia tard. El sol acabava d’amagar-se darrera l’horitzó i un fort vent de l’est empenyia el rai i les barques que el remolcaven i els allunyava ràpidament de la costa. Una mar gruixuda sacsejava el bot, i

Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS