Poc abans de les dotze de la nit, dos anys després de perdre la feina, un any encara no del divorci i just sis mesos des que veié als seus fills per darrer cop, quan feia un mes que li…
Poc abans de les dotze de la nit, dos anys després de perdre la feina, un any encara no del divorci i just sis mesos des que veié als seus fills per darrer cop, quan feia un mes que li…
En la paradeta d’una fira, en la què s’havien de pescar aneguets, la meva filla Ada va aconseguir uns petits cotxes de joguina. No cal dir que quan vaig obrir la caixa, els seus ulls brillaven plens d’il·lusió. Li va…
L’any passat vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Maastricht per donar una conferència a la universitat. Feia quasi tres anys que no sortia a l’estranger i recuperar el tràfec dels aeroports, l’arribada a una ciutat desconeguda i el fet de…
El fet de ser naturalment ateu no m’impedeix en absolut de valorar el “ganxo” que té la faula narrada a la Santa Bíblia. Està ben parida, ho hem d’admetre. Per això, m’ha fet força gràcia veure la historieta representada en…
Els tímids i les tímides redueixen al mínim les relacions socials; els provoquen ansietat i una cascada d’emocions que voldrien aturar i no poden: – Una desmesurada preocupació per com actuar, – Una por desproporcionada a ser jutjats negativament, –…
Antigament, a la llunyana ciutat de Wirani hi havia un rei que era puixant i alhora sapient. I era temut per la seva vigoria i estimat per la seva saviesa. Al cor d’aquella ciutat hi havia un pou d’aigua fresca…
Aquest Nadal he recordat quelcom que vaig trobar per la xarxa ja fa 10 anys i sobre el que no vaig poder resistir la temptació de fer-ne la contra-demostració. Com és material especialment sensible en aquestes dates, millor que oculteu…
A LA MISSA DEL GALL Tot bategant de dents, riem, riem, Que el fred pessigoller causa alegria. Sembla que, el glaç que pels carrers veiem, La blanca lluna, glaç de llum, el cria. ¿Amb quines filigranes d’art suprem l’hivern els…
La meva professora de cinquè d’EGB va afirmar un dia que érem uns animals. I per primera vegada no ho va dir en sentit metafòric. Vam respirar una mica més tranquils a l’assegurar que els éssers humans som animals racionals.…
El mestre d’aixa em fa des de fa temps la barca. Em criden ports llunyans amb veu alegre i clara que sento només jo. Preparo veles blanques. Que a punt ja de marxar! Aquestes vinyes mortes, muntanyes rosegades, masies enrunades…