“A nuestro pobre enterraremos hoy: a nuestro pobre pobre. Tan mal anduvo siempre que es la primera vez que habita este habitante. Porque no tuvo casa, ni terreno, ni alfabeto, ni sábanas, ni asado, y así de un sitio a…
Arxiu del Blog
“Al difunto pobre”
Tagged with: Al difunto pobre, desigualtat, mort, Pablo Neruda, Plenos poderes, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
No podem escollir de qui ens enamorem
Em deien, tot insistint a censurar-me que l’estime: “Si no t’haguesses enamorat d’un xicot de baixa condició…” Jo contestava: “Si pogués manar jo del meu amor, no el voldria, tampoc; aquest poder, però, no el tinc” L’estime, sí, l’estime; [….]…
Tagged with: Al-Russafí, amor, conveniència, El macip teixidor, Els poetes aràbigo-valencians, enamorament, Josep Piera, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“La parábola del padre”
“No sé si comedido, el juez pronuncia: -Al paredón hay que mandar al reo y asesinarlo antes del alba, antes. En el sigilo primo de la hora, antes que el gallo bulla, lo despierte y empiece a hablar, él mismo,…
Tagged with: afusellament, Experiencia y juicio, injustícia, José Heredia Maya, La parábola del padre, mort, Pena de mort, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Què hi tinc jo a veure…?
Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes, amb les espases i les batalles? L’única estrella que prenc per guia és la del gaudi i de la música. ***** Són quatre coses les que revifen el cor i el cos…
Tagged with: Abu-Nuwàs, Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica, carpe diem, gaudi, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Las manos del día”
Un dels temes que es va repetint en el llibre de poemes “Las manos del día” (1968), de Pablo Neruda (1904-1973), és la necessitat del treball manual, de crear i fer coses amb les mans, per donar sentit a la…
Tagged with: Destinos, El culpable, fer coses amb les mans, Las manos del día, mans, Pablo Neruda, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cafè amarg
Deixem-ho ben clar, jo no volia que fóssim amics ni prendre un cafè a mitja tarda, mentre tu parlaves de tu i jo t’escoltava; jo volia parlar de nosaltres mentre el cafè fumejava, i arribat el silenci prendre’t a tu,…
I som on som
Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert i els anys passen de pressa. [….] I som on som; més val saber-ho i dir-ho [….] De res no ens val l’enyor o la complanta, [….] Tenim a penes…
Tagged with: Ara mateix, cançó, Història, I amb el somriure, Jocs, L'àmbit de tots els àmbits, la revolta, Lluís Llach, Miquel Martí i Pol, poesia, poetes
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
L’Elionor
L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella…
Tagged with: fàbrica, L'Elionor, La fàbrica, Miquel Martí i Pol, poesia, treball, treball infantil
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 