Oh, fill d’una mare d’ulls clars que sempre mires lluny, de gran seràs caçador! Els teus braços fornits tibaran l’arc i dispararàs segur. Oh, fill d’un pare ben plantat, amb la força de les teves cuixes domaràs els braus més…
Arxiu del Blog
Cançó d’una mare al seu nadó
Tagged with: Àfrica, cançó, Cançó d'una mare al seu nadó, cançó de bressol, Josep-Ramon Bach, khoikhoi, Ploma blanca. Poesia oral africana, poesia, tradició oral
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
A la taverna del mar
A la cançó A la taverna del mar, en Lluís Llach ens adverteix del perill de deixar passar les oportunitats de gaudi que ens ofereix la vida, de postposar la realització dels nostres somnis i dels nostres desitjos. Ens parla…
Tagged with: A la taverna del mar, cançó, carpe diem, Joan Ferraté, Kavafis, Lluís Llach, poesia, Un vell, vellesa, Vuitanta-vuit poemes de Cavafis
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Son record
Damunt la tomba deixaren un ramell de fresques flors. Ells, plorosos, s’allunyaren diguent: -Viurà en nostres cors.- Seques al cap de dos dies eren les roses del mort… i més que les flors músties musti n’era… son record. Autor: Miquel…
Estic contenta…
Estic contenta ahir em va dir que m’estimava. Estic contenta i orgullosa i lliure com el dia No hi ha afegit que això fos per a sempre. Jacques Prévert El poema anterior és la versió catalana d’un poema de “Fatras”…
Tagged with: amor, Fatras, Jacques Prévert, llibertat, Miquel Desclot, parella, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
No em repeteixo. Dic
No em repeteixo. Dic només coses semblants i encara de vegades. Sovint em descobreixo noves arrugues, nous i molt subtils defectes; raons per creure en mi, per explorar-me i créixer. D’això parlo. Són fets evidentment banals, discrets, subsidiaris. Ho sé…
Tagged with: L'hoste insòlit, Miquel Martí i Pol, No em repeteixo. Dic, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
L’ocell mort
Un ocell mort al camí sembla el nostre esperit a sòl de terra. Semat de refilets, ja no modula el so del goig llibèrrim ni l’impuls d’elevar-se entre el blau verge de l’aire que estrenava a trenc d’aurora. Hem de…
Tagged with: Joan Valls, L'ocell mort, mort, ocell, poesia, Quadern vermell
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La ciutat llunyana
Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva…
Tagged with: Guerra Civil Espanyola, La ciutat llunyana, Màrius Torres, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Hi ha moments al·lucinants…
Hi ha moments al·lucinants de l’àngel rere l’esquena que em dicta mots incisius amb una remor secreta. A llurs cambres els veïns ronquen dormint. Per la feina de jornada de dotze hores han de reposar sense esma, deixant per al…
A vegades és necessari i forçós
A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira…
Tagged with: franquisme, La pell de brau, poesia, Salvador Espriu, Sepharad
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Los brazos del tren”
“Los trenes de Bombay [….] violan las leyes de la física: en ellos entran muchos más pasajeros que los pasajeros que en ellos caben. […C]uando ya ha partido cada tren repletísimo, hay gente que lo persigue corriendo, Quien pierde el…
Tagged with: Bombay, Eduardo Galeano, Espejos. Una historia casi universal, Los brazos del tren, poesia, solidaritat, tren
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 