Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana: parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa dels saguntins i dels que per…
Arxiu del Blog
Diré el que dic
Amb quatre mots es serva l’edifici. No els diré pas. Diré que és poc amè aquest bocí de temps que ens toca viure, que no hi ha ocell sense vesc a les ales ni home sense pèl a les aixelles.…
Tagged with: autocensura, censura, Diré el que dic, franquisme, La pell del violí, Miquel Martí i Pol, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La vaca suïssa
Quan jo m’esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè…
Salm
Oh, que permeables que són les fronteres dels estats dels homes! Quants són els núvols que les travessen volant impunement, les sorres de quants deserts s’esmunyen d’un país a un altre, quants pedrolins rodolen muntanya avall, cap a dominis estranys,…
Tagged with: fronteres, Josep M. de Sagarra, poesia, Wislawa Szymborska
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Un dia
Un dia vindràs i em diràs: -Mare! He trobat un amic. M’ha donat el seu somriure i ens hem partit la xocolata. Afegiràs: -L’estimo. I jo em posaré a riure sense saber ben bé per què. M. Dolors Congost i…
Del rellotge del menjador
Solemnialment, un cop cada setmana, el meu pare pujava a un cadiral a donar corda al rellotge. (Era una clau de relleus gòtics llarga i fina com un espasí). Quan el pare morí va pertocar-me a mi, el fill gran,…
Tagged with: Del rellotge del Menjador, Guillem Díaz-Plaja, poesia, tradició familiar
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Santa formiga
Quan el blat és ben madur ell tot sol cau de l’espiga, quan el blat és ben madur la formiga se l’enduu. Se l’enduu cap al Molí pel repòs de la hivernada, sempre fa el mateix camí, tot l’estiu va…
Tagged with: cooperació, Joan M. Guasch, poesia, Santa formiga, treball
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Lletra de creença
Ja no crec en els mots. Només crec en els ulls. No escolteu la veu fonda en la mirada? Ramon Guillem El poema anterior, Lletra de creença, pertany al llibre de poemes Celebració de la mirada (2005), de Ramon Guillem.…
Poema del jo
A Empar Cubells Jo sóc aquell que ja no és qui açò escrivia ara fa res. Sóc ara un altre que tampoc és ja qui pensava que ja no era aquell que deia, il·lús, solemne, jo sóc aquell. Qui serà…
Els fems
Quan jo era un noi, el meu pare sempre em deia: -Si no estudies, quan seràs gran hauràs d’anar a recollir fems per guanyar-te la vida. No vaig estudiar i ja sóc gran, i ara em trobo que els cavalls…
