Segons la “hipòtesi dels paradisos de contaminació” (PHH, en l’acrònim anglès), els “paradisos de contaminació” funcionen de manera anàloga als “paradisos fiscals”. Si el paradís fiscal es caracteritza per una “desregulació” fiscal, i una menor càrrega impositiva, el “paradís de…
Arxiu del Blog
La hipòtesi de Porter en les emissions antropogèniques de CO2 a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica del Nord (Economia mediterrània, 23/2020)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La proteòmica de l’alzina (Analítica mediterrània, 22/2020)
Poques espècies són tan representatives de la Mediterrània com l’alzina. És l’espècie epònima de l’alzinar, tingut de vegades com el bosc mediterrani per excel·lència, i de la qual l’alzina participa de l’esclerofília (fulles endurides) com a estratègia per front a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La importació de betum de la Mar Morta a la ciutat núbia d’Amara en el segle XIV a.C. (Arqueologia mediterrània, 21/2020)
En un article a Scientific Reports, Kate Fulcher, Rebecca Stacey i Neil Spencer, del British Museum reporten la presència de betum per primera vegada en objectes procedents de Núbia quan formava part de l’Imperi Nou d’Egipte, concretament a la ciutat…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Primers resultats d’ENE-COVID19: la prevalença d’IgG anti-SARS-CoV-2 és de vora el 5% a Espanya (Immunologia mediterrània, 20/2020)
L’actualitat mana, i hem de seguir aquesta setmana, com l’anterior, en l’àmbit de la serovirologia. I és que aquesta setmana s’ha fet públic el report preliminar de l’estudi nacional de sero-epidemiologia de la infecció per SARS-CoV-2 a España (ENE-COVID19). En…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’absència de seropositius del virus de la peste des petits ruminants en 910 mostres del sud d’Espanya (Virologia mediterrània, 19/2020)
En plena pandèmia de la malaltia coronavírica-19 (covid-19) el sintagma “proves serològiques” s’ha fet habitual, tant per referir-se als tests de presència d’antígens virals com als tests de presència anticossos específics contra el virus. Si la tècnica d’elecció per al…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La susceptibilitat a l’ozó de líquens i molses és més elevada en condicions humides (Liquenologia mediterrània, 18/2020)
El verb grec λείχω (suco) és la que genera el terme λειχήν, que Teofrast fa servir per tota una sèrie de plantes no-vasculars, i que en la Història Natural de Plini s’adapta com a “lichen”. En la botànica moderna, hom…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’efecte postnatal de l’exposició prenatal a contaminants atmosfèrics: resultats de la cohort INMA (Epidemiologia mediterrània, 17/2020)
L’any passat comentàvem una recerca sobre els efectes de l’exposició a la contaminació atmosfèrica durant la infantesa sobre les capacitats de memòria i atenció (Rivas et al., 2020). El mateix grup d’investigació de l’Institut de Salut Global de Barcelona ara…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El declivi de les poblacions de molves (Ecologia mediterrània, 16/2020)
Les molves (Molva Lesueur, 1819) són peixos d’aigües fondes de distribució atlanto-mediterrània. Se’n reconeixen tres espècies, la molva comuna (Molva molva (Linnaeus, 1758)), la molva blava (Molva dypterigia (Pennant, 1784)) i la molva mediterrània o espanyola (Molva macrophthalma (Rafinesque, 1810)).…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El ritme de creixement de les arrels de l’alzina i del roure de fulla petita (Dendrometria mediterrània, 15/2020)
La setmana passada parlàvem del perfil lipídic de l’estepa ladanífera, investigada per Jerónimo et al.. És natural que en un estudi d’aquesta mena només es tractessin les parts aèries de la planta que, al capdavall, són les que nodreixen ovelles…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els àcids grassos de l’estepa ladanífera (Fitoquímica mediterrània, 14/2020)
Els àcids grassos constitueixen el component central de la fracció lipídica (olis i greixos) de la matèria orgànica. Són àcids carboxílics amb una cadena hidrocarbonada que caracteritza cada àcid gras d’acord amb la mida i el nombre de dobles enllaços…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 