Què dimonis caçaré: vidres, llaunes i paper? Si la fauna fa fallida i cedeix a l’envestida d’aquests temps de mala vida, què dimonis caçaré? Si creix tant l’escombraria, al final m’hauré de fer feres tristes de paper per si vull…
Arxiu del Blog
Diana caçadora
Tagged with: abocadors, David Jou, deixalles, Mirall de vellut negre, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La traïció de Pedro de Alvarado
La guerra al Mèxic asteca pre-hispà no es començava sense avisar prèviament l’enemic trametent-li escuts, sagetes i mantes per fer-li saber que calia que es preparés per a la guerra. Per això va agafar tant de sorpresa els asteques, l’any…
La bona educació dels ciutadans de les Bahames
Fa poc, en una reunió familiar, m’escoltava l’oncle Enric, que havia treballat tota sa vida a les drassanes, furgant els budells dels vaixells que haurien de solcar les mars, plens de mercaderies i de mariners d’aquells que es, segons que…
Tagged with: assertivitat, català, Ferran Suay, La bona educació dels ciutadans de les Bahames, llengua
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Sobre la tolerància
En Joan Fuster (1922-1992) deia, al respecte de la tolerància, en el seu pròleg a l’edició, per part d’Edicions 62, del Tractat sobre la tolerància i altres escrits, de Voltaire (1694-1778): La paraula tolerància ens remet a uns sinònims instructius:…
El valencià a la ciutat de València
En la pobla hi ha un vell, en la pobla hi ha un vell, que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana. Tres voltes només va anar el tio…
Tagged with: Al Tall, cançó, Deixeu que rode la roda, llengua, Tio canya, València
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Els nostres grans poetes, antics i d’avui dia
Els nostres grans poetes, antics i d’avui dia, no són prou garantia de vida i de futur. Ens volten amenaces tancades com un mur que cal anar trencant amb força i gosadia. Ens cal una cultura completa i combativa, com…
Com un arbre nu
Com un arbre nu, com dibuix fet al vent, com un arbre nu, jo, l’ocell. Com del mar un port, món silent, cau d’amor, com del mar un port, jo, el vaixell. L’infinit tot d’un cop i el silenci absolut.…
Tagged with: cançó, Com un arbre nu, Geografia, Lluís Llach, Lluís Llach a l'Olympia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Mi primer poema”
“Muchas veces me he preguntado cuándo escribí mi primer poema, cuándo nació en mí la poesía. Trataré de recordarlo. Muy atrás en mi infancia y habiendo apenas aprendido a escribir, sentí una vez una intensa emoción y tracé unas cuantas…
Tagged with: Confieso que he vivido, Mi primer poema, Pablo Neruda, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Carta a miña muller”
“Querida, non o esquezas, hai palabras Estimada, no ho oblidis, hi ha paraules que é pecado decilas niste tempo. que és pecat dir en aquests temps. Palabras que non debes pronuncialas, Paraules que no has de pronunciar, nin xiquera pensalas,…
Tagged with: Carta a miña muller, Celso Emilio Ferreiro, censura, franquisme, gallec, llibertat, Longa noite de pedra, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Pa amb tomàquet
Si pensem un moment en aquelles coses que són pròpies de la nostra cultura, una de les que ens venen al cap és, sens dubte, el pa amb tomàquet. Però, què seria el pa amb tomàquet sense el tomàquet? Ben…
Des de la Mediterrània 