Amb quatre mots es serva l’edifici. No els diré pas. Diré que és poc amè aquest bocí de temps que ens toca viure, que no hi ha ocell sense vesc a les ales ni home sense pèl a les aixelles.…
Amb quatre mots es serva l’edifici. No els diré pas. Diré que és poc amè aquest bocí de temps que ens toca viure, que no hi ha ocell sense vesc a les ales ni home sense pèl a les aixelles.…
Quan jo m’esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè…
Quan estem aprenent una llengua, posem per cas l’anglès, tothom considera normal que ens equivoquem, que ens facin falta paraules, que ens ajudem amb gestos, paraules en la nostra llengua barrejades, que pronunciem malament, etc. En canvi, amb el català,…
Abu Abdullah Mohamed, nascut a Tànger i conegut com a Ibn Battuta, té la fama de ser el més gran viatger musulmà de l’Edat Mitjana. Va viatjar des de l’any 1325 al 1355, per llocs com Àfrica, la Índia, Rússia…
Des de molt antic, es té notícia de la presència de sirenes a la Mediterrània. Al temps de la Grècia clàssica, es deia que eren dones, de cintura amunt, i ocells amb urpes, de cintura avall, que vivien en illes…
Els textos grecs antics ens parlen de la cultura ibèrica utilitzant el terme Iberia i el gentilici Iberes; no sabem com s’autodenominaven els propis ibers, encara que no es pot descartar que els termes grecs procedeixin d’un terme indígena. Potser…
Oh, que permeables que són les fronteres dels estats dels homes! Quants són els núvols que les travessen volant impunement, les sorres de quants deserts s’esmunyen d’un país a un altre, quants pedrolins rodolen muntanya avall, cap a dominis estranys,…
Som com nans damunt de les espatlles de gegants Bernard de Chartres Bernard de Chartres, filòsof francès del segle XII, amb la frase anterior, volia dir que el nostre coneixement del món es basteix sobre els coneixements dels grans savis…
Quin és el misteriós origen d’aquestes torres humanes, formades per persones que coneixem amb el nom de castellers, dones i homes, grans i petits, que s’enfilen unes sobre les espatlles de les altres? Uns diuen que antigament s’havien utilitzat per…
Un dia vindràs i em diràs: -Mare! He trobat un amic. M’ha donat el seu somriure i ens hem partit la xocolata. Afegiràs: -L’estimo. I jo em posaré a riure sense saber ben bé per què. M. Dolors Congost i…