Arxiu del Blog

El rei savi

Antigament, a la llunyana ciutat de Wirani hi havia un rei que era puixant i alhora sapient. I era temut per la seva vigoria i estimat per la seva saviesa. Al cor d’aquella ciutat hi havia un pou d’aigua fresca

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Potser poc abans d’embarcar-me

El mestre d’aixa em fa des de fa temps la barca. Em criden ports llunyans amb veu alegre i clara que sento només jo. Preparo veles blanques. Que a punt ja de marxar! Aquestes vinyes mortes, muntanyes rosegades, masies enrunades

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Atrevir-se a estimar

Antonio Machín (1903/4-1977) cantava una cançó que es deia “Amar y vivir”, en un fragment de la qual deia: “Se vive solamente una vez hay que aprender a querer y a vivir hay que saber que la vida se aleja

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Defensa que feia Averrois (segle XII) de la igualtat de la dona

El metge i filòsof Ibn Rusd, o Averrois (nascut a Còrdova el 1126) en la seva Exposició de la República de Plató deia al respecte de la dona: «Sabem que la dona, en tant que és semblant a l’home, ha

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançoneta amorosa

Per què em miren tos ulls blaus, si no em vols, dolça xiqueta? Si em negues del cor les claus, per què em miren tos ulls blaus? Ja que en mon amor no et plaus, deixa’m tu l’ànima quieta. Per

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Aturall

Mot rere mot, els versos configuren un àmbit de preguntes i misteri que algú, potser llunyà i desconegut, desxifrarà sense ni jo saber-ho. Serà l’instant del gran acompliment i un vent suau dispersarà les ombres perquè l’espai que quedi sigui

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Sartre i llibertat

Per a Jean-Paul Sartre (1905-1980), l’home no està determinat, sinó que és lliure. És més, està condemnat a ésser lliure, no és lliure de no ser lliure. Això no vol dir que Sartre negui l’existència de condicionaments, però, dins de

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

1984, d’Orwell

La feina de Winston Smith, funcionari del Ministeri de la Veritat, consisteix a corregir dades històriques segons els cànons establerts per la doctrina del Partit. Però Winston ja no aguanta més i l’únic que desitja és veure com cau el

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Recent casada amb el poeta, ella descobreix que no és ella i ho escriu, amb desconcert, a una amiga

Encara parla d’ella, i va escrivint-ne versos amb lletres com pinassa, a punt d’incendi sempre. I diu que no la troba. I parla de muntanyes tan belles que voldria anar-hi jo mateixa. Monedes enterrades, perfils inescrutables! Estic cansada i trista.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Qui ho diu? Quan ho diu? I per a què ho diu?

Diuen que, per a poder interpretar correctament el que es diu, cal saber qui ho diu, quan ho diu i per a què ho diu. Quanta raó tenen! Cal sempre tenir en compte que la comunicació normalment té una intencionalitat;

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS