Antonio Machín (1903/4-1977) cantava una cançó que es deia “Amar y vivir”, en un fragment de la qual deia: “Se vive solamente una vez hay que aprender a querer y a vivir hay que saber que la vida se aleja…
Antonio Machín (1903/4-1977) cantava una cançó que es deia “Amar y vivir”, en un fragment de la qual deia: “Se vive solamente una vez hay que aprender a querer y a vivir hay que saber que la vida se aleja…
El mateix dia que s’inaugurava amb tota pompositat la nova via de TGV València–Madrid, s’inaugurava també, encara que discretament, la línia Barcelona-París. I la discreció estava més que justificada perquè en realitat el TGV no arrencava de la capital catalana,…
Hi ha converses que em nego a mantenir. No m’agrada parlar de telèfons mòbils, de cotxes o de meteorologia. Elaborar un discurs sobre els avantatges de determinat model de mòbil resulta més avorrit que Montilla explicant acudits i l’exhibició pública…
El metge i filòsof Ibn Rusd, o Averrois (nascut a Còrdova el 1126) en la seva Exposició de la República de Plató deia al respecte de la dona: «Sabem que la dona, en tant que és semblant a l’home, ha…
La Llar d’Infants on assistia fa dos anys la meva filla, va decidir organitzar una sortida a l’Auditori de Barcelona amb la finalitat d’apropar la música de Mozart a nens i nenes de dos a tres anys. Des d’aquestes línies…
Per què em miren tos ulls blaus, si no em vols, dolça xiqueta? Si em negues del cor les claus, per què em miren tos ulls blaus? Ja que en mon amor no et plaus, deixa’m tu l’ànima quieta. Per…
Setanta anys planxant somnis en les tardes de diumenge i una casa massa gran. Setanta anys al seu costat, netejant silencis amb vells draps de cuina i una finestra que dóna al celobert. Setanta anys escombrant els racons d’inquietuds fosques…
Primer de tot, me vull presentar, el nom és Jaume Mas i visc a Barcelona. Vull agrair a Oriol López l’oportunitat d’oferir-me participar en aquest projecte. La natura i la història són dues de les meves passions i aquí participaré…
Hi havia una vegada tres adolescents, Desirée, Miriam i Toñi, que vivien en Alcásser, una petita localitat valenciana. Eren tres joves normals: acudien cada dia a l’institut, tenien amigues i amics, i vivien una joventut com la de molts estudiants…
Mot rere mot, els versos configuren un àmbit de preguntes i misteri que algú, potser llunyà i desconegut, desxifrarà sense ni jo saber-ho. Serà l’instant del gran acompliment i un vent suau dispersarà les ombres perquè l’espai que quedi sigui…