Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com…
Arxiu del Blog
Ara saps que la mort no és morir-te
Tagged with: Llibre d'absències, Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Torna al teu clos
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Guirnalda Civil”
“Innúmeras son ya las vidas truncas. Cadáveres sepultos no se sabe dónde: no hay cementerios de vencidos. Gente medio enterrada en sus prisiones. Algunos huyen, otros se destierran para no perecer de propia cólera.” Fragment del poema “Guirnalda Civil” Autor:…
Tagged with: Guerra Civil Espanyola, Guirnalda Civil, Jorge Guillén, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Esperant un vaixell que no venia
Esperant un vaixell que no venia la vida es va passar i aclucà els ulls mirant la llunyania que junta cel i mar. És trist; però no tant en comparança d’aquell qui sobreviu a l’esperança i ja sap que el…
Tagged with: esperança, Esperant un vaixell que no venia, Joan Alcover, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“¿A quién oras vida mía?”
“¿A quién oras?, pecador o pecadora ¿a quién pides en la vida nimiedades? ¿a quién ruegas sentimientos materiales? ¿a ese Dios que a los niños abandona? Si miras más allá de las fronteras de frágiles burbujas que separan, si prestas…
Tagged with: Antonio Ángel Judas Salazar, ¿A quién oras vida mía?, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Los nadies”
“Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte. Pero la buena suerte no llueve ayer; ni hoy,ni mañana,ni nunca, ni en lloviznita cae…
Tagged with: desigualtat, Eduardo Galeano, El libro de los abrazos, Los nadies, pobresa, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Diana caçadora
Què dimonis caçaré: vidres, llaunes i paper? Si la fauna fa fallida i cedeix a l’envestida d’aquests temps de mala vida, què dimonis caçaré? Si creix tant l’escombraria, al final m’hauré de fer feres tristes de paper per si vull…
Tagged with: abocadors, David Jou, deixalles, Mirall de vellut negre, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Els nostres grans poetes, antics i d’avui dia
Els nostres grans poetes, antics i d’avui dia, no són prou garantia de vida i de futur. Ens volten amenaces tancades com un mur que cal anar trencant amb força i gosadia. Ens cal una cultura completa i combativa, com…
“Mi primer poema”
“Muchas veces me he preguntado cuándo escribí mi primer poema, cuándo nació en mí la poesía. Trataré de recordarlo. Muy atrás en mi infancia y habiendo apenas aprendido a escribir, sentí una vez una intensa emoción y tracé unas cuantas…
Tagged with: Confieso que he vivido, Mi primer poema, Pablo Neruda, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Carta a miña muller”
“Querida, non o esquezas, hai palabras Estimada, no ho oblidis, hi ha paraules que é pecado decilas niste tempo. que és pecat dir en aquests temps. Palabras que non debes pronuncialas, Paraules que no has de pronunciar, nin xiquera pensalas,…
Tagged with: Carta a miña muller, Celso Emilio Ferreiro, censura, franquisme, gallec, llibertat, Longa noite de pedra, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Rondalla
Cinc cargolets pel senderó, cap al país dels pobres. La casa a coll és ben feixuc, tot just els deixa moure’s. En arribar-hi veuen l’erm i el regueró sense aigua, la pal·lidesa dels infants, els corbs a la teulada. Els…
Des de la Mediterrània 