Arxiu del Blog

El fugitiu

A tot arreu sóc nou vingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales. Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La llibertat

Els esclaus? Foren gent d’altres èpoques: [….] Ara, en canvi, en els temps que correm, després de tantes guerres salvadores l’home és lliure! Pot pensar allò que vol i si s ‘ho calla és lliure. Pot creure en el que

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Testimonis d’amor

Els llençols blancs parlen al vent i s’assolellen, tot recordant la teva pell. Esperen, amarats de blancor i olor d’espígol, libat per les abelles, fregar el teu cos de nou, helíacs i embriacs testimonis d’amor. M. Victòria Secall i De

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Le mari de la coiffeuse “

Ets qui m’ha fet més petons a la vida. I m’agrada que subtilment tinguis aquest sentit de competitivitat, que mai no deixis atrapar-te, que tothora lluitis per una victòria que tens segura per endavant. Amadeu Vidal i Bonafont El poema

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Les senyores

Als cafès dels barris alts, bevent whisky, si són joves, prenent te, si són madures, s’avorreixen les senyores. Per la lluita contra el càncer i els tuberculosos pobres, reparteixen banderetes, fan col·lectes les senyores. Fan visites al suburbi, van a

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó de la malmonjada

Lassa, mais m’hagra valgut que fos maridada, o cortès amic hagut que quan sui monjada. Monjada fui a mon dan, pecat gran han fait, segons mon albir; mas cells qui mesa m’hi han, en mal an los meta Déus e

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

El meu amor ha d’ésser lliure

El meu amor ha d’ésser lliure com lliures són les ales de l’àliga quan plana damunt la terra i el mar i pertot. No vull entenebrir el meu esguard dins d’aquest teu recer, no vull abandonar el meu cel ni

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Gladiator “

Em llencen als lleons. Els dic, no tastareu la carn de poeta, que no és feta de greix ni de tendrums, sinó que és plena de rimes i de mètrica. El públic s’impacienta. Un lleó rugeix. Aviat sabré si m’han

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Balada

La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. Ara treballa amb pena i cada tarda se sent mig defallir

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Deber del poeta”

“A quien no escucha el mar en este viernes por la mañana, a quien adentro de algo, casa, oficina, fábrica o mujer, o calle o mina o seco calabozo: a éste yo acudo y sin hablar ni ver llego y

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat