A tot arreu sóc nou vingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales. Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia…
A tot arreu sóc nou vingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales. Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia…
Els esclaus? Foren gent d’altres èpoques: [….] Ara, en canvi, en els temps que correm, després de tantes guerres salvadores l’home és lliure! Pot pensar allò que vol i si s ‘ho calla és lliure. Pot creure en el que…
Els llençols blancs parlen al vent i s’assolellen, tot recordant la teva pell. Esperen, amarats de blancor i olor d’espígol, libat per les abelles, fregar el teu cos de nou, helíacs i embriacs testimonis d’amor. M. Victòria Secall i De…
Ets qui m’ha fet més petons a la vida. I m’agrada que subtilment tinguis aquest sentit de competitivitat, que mai no deixis atrapar-te, que tothora lluitis per una victòria que tens segura per endavant. Amadeu Vidal i Bonafont El poema…
Als cafès dels barris alts, bevent whisky, si són joves, prenent te, si són madures, s’avorreixen les senyores. Per la lluita contra el càncer i els tuberculosos pobres, reparteixen banderetes, fan col·lectes les senyores. Fan visites al suburbi, van a…
Lassa, mais m’hagra valgut que fos maridada, o cortès amic hagut que quan sui monjada. Monjada fui a mon dan, pecat gran han fait, segons mon albir; mas cells qui mesa m’hi han, en mal an los meta Déus e…
El meu amor ha d’ésser lliure com lliures són les ales de l’àliga quan plana damunt la terra i el mar i pertot. No vull entenebrir el meu esguard dins d’aquest teu recer, no vull abandonar el meu cel ni…
Em llencen als lleons. Els dic, no tastareu la carn de poeta, que no és feta de greix ni de tendrums, sinó que és plena de rimes i de mètrica. El públic s’impacienta. Un lleó rugeix. Aviat sabré si m’han…
La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. Ara treballa amb pena i cada tarda se sent mig defallir…
“A quien no escucha el mar en este viernes por la mañana, a quien adentro de algo, casa, oficina, fábrica o mujer, o calle o mina o seco calabozo: a éste yo acudo y sin hablar ni ver llego y…