Arxiu del Blog

Flors en un pitxer

L’aigua quieta de fons no dissimula la mort decorativa. Només sustenta el fast de les despulles. Enric Sòria El poema anterior, Flors en un pitxer, d’Enric Sòria Parra, pertany al seu llibre de poemes L‘instant etern (1999). Oriol López

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Nova oració del Parenostre

Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. [….] perdoneu els nostres pecats així

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La poesia compromesa molesta determinats estaments…

“Cuando yo escribía versos de amor, que me brotaban por todas partes, y me moría de tristeza, errante, abandonado, royendo el alfabeto, me decían: «Qué grande eres, oh Teócrito!». Yo no soy Teócrito: tomé a la vida, me puse frente

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Before Sunset “

De cua d’ull, t’he vist al passadís de la biblioteca. Furtiva, recolzada en un prestatge, amb la poca llum natural que encara entrava de fora, llegies la pàgina mig en blanc del poema que escric. En adonar-me’n, em paralitzaven el

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Vist des de dalt

En un camí veïnal jeu mort, un escarabat. Els tres parells de potes, els ha doblegat amb cura sobre el ventre. En comptes del desordre de la mort: pulcritud i endreç. L’horror d’aquest espectacle és moderat; el seu domini, estrictament

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ens omple tot l’écran aquest gran cap

I anem morint a poc a poc en el silenci de cada gest, de cada instant, en els llargs odis, en el coneixement anguniós dels doctes, en la vergonya igual d’espectador i de víctima, en aquest cercle clos, mentre vigilen,

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Caminant, escolta

Caminant que passes per la nostra terra: escolta el cant de la veu nostra, escolta el crit del nostre cor: som d’Aragó. La llengua que tenim és catalana i mos uneix, mos agermana, amb el país veí. Entén-ho bé: som

Tagged with: , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

En poesia, les paraules…

En poesia, les paraules són com perles d’un joiell. La meua oïda no escolta els retrets de la gent. Ja és sord de natura qui seixanta anys ha fet. El meu desig no veu destorbs. Ja ho sabeu, l’amor és

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

In memoriam

Com que no sempre el poema s’organitza entorn d’una subtil regolfada de conceptes, ara puc dir que avui hem enterrat la Soledat González, que feia disset anys que netejava les comunes de la fàbrica i un any escàs que s’havia

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó de la nit d’agost

Si tu volguessis donar-me la mà i caminéssim plegats per la clina, els corriols s’obririen, els recs i la boscúria i l’ocell cantarien. Si tu volguessis donar-me la mà jo et donaria la vida. I la carena voldríem seguir i

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS