Valencians, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. L’evitern paradís és a ca vostra. De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern. Del paradís al foc no s’hi va mai. Autor:…
Arxiu del Blog
Dues mirades des del mirall
Què veiem quan ens mirem al mirall? Com ens hi veiem? Així es veia en Miquel Martí i Pol quan va escriure el seu poema Els dies, pertanyent a Temps d’interluni (1986-1988): Els dies (fragment) [….] …………………………….L’home que em mira…
Tagged with: A repèl, canvi, Els dies, Miquel Martí i Pol, mirall, poesia, riure's d'un mateix, Temps d'interluni, Un hivern plàcid
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Desert de béns, d’amics e de senyor …
Desert de béns, d’amics e de senyor … Amb aquestes paraules comença el conegut poema de Jordi de Sant Jordi (1395?-1424). És molt diferent llegir aquest poema en el moment en que va ser escrit o en l’actualitat. El temps…
Tagged with: canvi d'ús dels mots, d'amics e de senyor, Desert de béns, Escrits sobre la llengua, Joan Fuster, Jordi de Sant Jordi, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Fer del salvament de la llengua una raó per viure
El meu poble i jo Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa…
Tagged with: cançó, català, El meu poble i jo, franquisme, hem viscut per salvar-vos els mots, Inici de càntic en el temple, Les cançons d'Ariadna, llengua, poesia, Raimon, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Un dia seré mort
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, mort, Paraules al vent, poesia, record, Un dia seré mort
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó amorosa
Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.…
Tagged with: amor, Cançó amorosa, mar, poesia, Tomàs Garcés, vaixell, Vint cançons
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Homes sense memòria
Embolcallem en el silenci la vella saviesa de les paraules, la veritable història d’hiverns passats, drames ja coneguts, la injustícia, la fam. Només el vent, de vegades, ens llença al rostre cops de memòria, mentre aus furioses picotegen les roques.…
Tagged with: franquisme, Home que espera, Homes sense memòria, Joaquim Horta, memòria històrica, oblit, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Elogi del viatge
L’art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió d’una poètica personal. Poètica personal que es produeix sempre en un lloc i un temps determinats. Les poètiques són múltiples. Tantes com possibilitats de saltar, de pas, d’allò incidental a…
Tagged with: Albert Ràfols-Casamada, Albert Ràfols-Casamada. Signe d'aire. Obra poètica, Elogi del viatge, poema en prosa, poesia, viatge
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El fugitiu
A tot arreu sóc nou vingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales. Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia…
La llibertat
Els esclaus? Foren gent d’altres èpoques: [….] Ara, en canvi, en els temps que correm, després de tantes guerres salvadores l’home és lliure! Pot pensar allò que vol i si s ‘ho calla és lliure. Pot creure en el que…
Tagged with: Contrallum Hospitalenc, Francesc Marcé i Sanabra, franquisme, La llibertat, llibertat, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 