Ara t’ho posem encara més fàcil per compartir a les teves xarxes els articles que més t’agradin. Al peu de cada article hi trobaràs l’apartat Comparteix-ho! amb els botons per compartir-lo a les principals xarxes socials. Oriol López
Arxiu del Blog
La Conferència de Marràqueix (Climatologia mediterrània, 46/2016)
Aquest mes de novembre, entre els dies 7 i 18, ha tingut lloc a Bab Ighli, Marràqueix (ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ), la 22a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 22), que…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Variabilitat en la composició d’àcids grassos de l’oli d’oliva a Turquia (Lipidologia mediterrània, 44/2016)
L’oli d’oliva consisteix en més d’un 98% en una barreja de triglicèrids, és a dir d’esters d’àcids grassos i glicerol. Cal no menysprear els components minoritaris, com l’esqualè (<0,7%), els esterols (fitosterol, tocosterol) i encara tota una plèiade de substàncies…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
15 documents sobre dones i ciència
Periòdicament ens fem ressò en el blog Des de la Mediterrània de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca. En aquest post revisarem 15 articles, informes i altres recursos publicats al llarg d’aquest any que tracten…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’hora oficial a la Mediterrània (Cronometria mediterrània, 43/2016)
Aquesta setmana el Parlament de les Illes Balears aprovava una declaració institucional de la Plataforma Illes amb Claror. La Plataforma defensa que les Illes Balears adoptin tot l’any el fus horari GMT+02. Al capdavall, aquest fus horari ja l’utilitzen durant…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Dinoflagel·lats bentònics a la Mediterrània: una potencial amenaça tòxica (Toxicologia mediterrània, 42/2016)
Quan pensem en dinoflagel·lats potencialment perilloses pensem en espècies d’algues unicel·lulars planctòniques. Però també hi ha dinoflagel·lats tòxics que no són planctònics, és a dir que no suren en la mar, sinó que viuen associats al fons marí (és a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els pigments rojos i grocs de la Cova del Parpalló (Arqueologia mediterrània, 41/2016)
La Cova del Parpalló, al Montdúver, en el terme municipal de Gandia és coneguda com un dels jaciments prehistòrics més rellevants de l’àrea peninsular mediterrània des de fa més de cent anys, quan ja fou visitada per Joan Vilanova i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El control neuroendocrí de la reproducció del caragol “Theba pisana” (Malacologia mediterrània, 40/2016)
Quan parlem d’espècies invasives pensem en aquelles que han arribat a l’àrea mediterrània procedent d’indrets exòtics. És el cas del caragol poma (Pomacea maculata) que, originari de terres americanes, sembla haver-se establert gairebé definitivament al Delta de l’Ebre. Però també…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La distribució de petits mamífers a Navarra (Biogeografia mediterrània, 39/2016)
Les òlibes (Tyto alba), com molts altres ocells rapinyaires, mengen senceres les seves preses. El seu aparell digestiu, però, no pot digerir-ne els pèls, els ossos, les dents, que acaben per regurgitar en forma de bola compacta. En termes ornitològics,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Les clovelles buides de pèsols i faves com a ingredients de farines per a pastissos rics en fibra (Nutrició mediterrània, 38/2016)
Les clovelles de llegums són un aliment ric en fibra i en proteïnes. De la majoria de llegums, es consum preferentment tan sols la llavor, de manera que la clovella buides queda com a residu. Hi ha, doncs, interès en…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
