Dels seus colors, la vida va donar-li els grisos més vulgars: formigó armat, llàgrimes, malaltia, fracàs, pluges, la duresa dels dies d’ungles brutes. Però dels anys de guerra van quedar-li l’esclat vermell i negre de les nits, la sirena d’alarma…
Arxiu del Blog
Bandera de Cusco Vs bandera LGTB
Hi ha un curiós debat entre els defensors de la bandera de la ciutat de Cusco (Perú) i els de la bandera, primer de l’orgull gai i després de la LGTB, atès l’enorme semblança que hi ha entre els dos emblemes.
La dècada musical, segons Carlos Pérez de Ziriza
Per a molts d’aquells que seguim les petges escrites de Carlos Pérez de Ziriza (Madrid, 1973) a través de les seues ressenyes de discos i concerts d’El País o Mondo Sonoro, entre d’altres mitjans amb els quals ha col·laborat o col·labora, la seua signatura…
Arxivat a Cultura i Societat
Resposta de Pessoa a la proposta de la llengua comuna d’Unamuno
A la proposta de Miguel de Unamuno (1864-1936) del castellà com a llengua comuna ibèrica, el gran poeta portuguès Fernando Pessoa ( 1888-1935) responia: Unamuno ens fa la pregunta: per què no escriure en castellà? Si anem cap aquí, prefereixo…
I aquí s’acaba la història
L’any que ve, referèndum sobre el Concert econòmic. Això és el que es podria desprendre d’alguna de les afirmacions fetes aquest cap de setmana pel mateix president d’Esquerra Joan Puigcercós. En un intent de donar crèdit a l’estratègia seguida fins…
Arxivat a Cultura i Societat
Els ciutadans emprenyats i l’orgull ferit de la classe política
Amb aquest article, que voldria que fos curtet, m’agradaria fer sols una pregunta i, potser, una curta reflexió sobre el moviment dels “indignats”, però atès com estan els ànims, que l’orgull ferit dels nostres parlamentaris clama venjança i que la…
Arxivat a Cultura i Societat
Cançons favorites: Chasing cars
Com ja he mencionat en posts anteriors, sóc el fruit d’un milió d’obsessions. Tot i així, no vull renunciar a cap, perquè quan es renuncia a allò que t’agrada (encara que sigui d’una manera obsessiva) el següent pas és renunciar…
I Déu…
I Déu sorprenent Adam i Eva els va dir: Continueu sisplau per mi no us hi amoïneu. Feu com si no existís. Jacques Prévert El poema anterior és la versió catalana d’un poema de “Fatras” (1966), de Jacques Prévert (1900-1977),…
Tagged with: Adam, Déu, Eva, Fatras, Jacques Prévert, Miquel Desclot, paradís, perversions, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El fi i els mitjans
Era un diumenge assolellat i sortia jo de casa, de bon matí, per fer una volta. Des que estic jubilat que tinc aquest sa costum de passejar quan els carrers són encara pràcticament buits. En arribar al carrer ample, vaig…
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 