El passat 14 de juny vaig ser convidat per l’Institut Barcelona Estudis Internacionals (IBEI) a impartir una ponència sobre la utilització dels recursos que el web 2.0 ens proporciona, per tal que els investigadors que hi treballen (vinculats a l’àmbit…
Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals
Tagged with: blogging, blogs, ciència, ciencia20, Comunicació científica, divulgació, Facebook, gestiodelconeixement, IBEI, impacte, LERU, OpenScience, recerca, recerca20, relacions internacionals, reputació digital, social media, socialmedia, twitter, Web 2.0, web20, xarxes socials
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El comportament piròfil dels escarabats ‘Protaetia morio’ i ‘P. oblonga’ (Ecologia mediterrània, 26/2018)
La relació entre el foc i els ecosistemes mediterranis és prou estreta com perquè tota una sèrie d’espècies vegetals s’hi hagin adaptat prou com perquè s’arribin a “beneficiar”, en termes d’abundància a llarg termini, del fet mateix del foc. Aquesta…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Robòtica avançada i binomi ROS/Ubuntu
Els equips interdisciplinaris de recerca en robòtica i intel·ligència artificial avançada que treballen en temes punters no poden perdre el temps reinventant la roda, dedicant-lo a temes bàsics ja resolts, per la qual cosa opten normalment per plataformes obertes i…
“Che farò senza Euridice”
A l’ària “Che farò senza Euridice”, de l’acte tercer de l’òpera Orfeu i Eurídice de Gluck, Orfeu es lamenta de la pèrdua, per segon cop, de la seva estimada Eurídice, quan sortien dels inferns on ell l’havia anada a buscar.…
Tagged with: òpera, Che farò senza Euridice, contratenor, Gluck, lírica, Orfeu i Eurídice, Philippe Jaroussky
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La fecunditat del faig: mida de l’arbre i densitat de la fageda (Ecologia mediterrània, 25/2018)
El faig comú (Fagus sylvatica) és un dels arbres europeus més emblemàtics. El trobem des del sud d’Escandinàvia fins el nord de Sicília, des d’alguns punts de l’Espanya central fins a alguns indrets de la riba de la Mar Negra.…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Xifratge amb clau asimètrica
Els mecanismes de xifratge tradicionals empraven la criptografia simètrica, en la qual la clau que s’emprava per xifrar el missatge era la mateixa que s’emprava per desxifrar-lo, o es podia deduir directament una de l’altra, amb la qual cosa remitent…
Nous avenços contra l’alcoholisme
En aquest apunt resumeixo alguns continguts del darrer número de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari). Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF i responsable d’un estudi que ha permès detectar un…
Tagged with: alcoholisme, antipartícules, centres, cerca, ciència, Dones i ciència, Física, innovació, partícules, recerca, RECERCAT, spinoffs, transferència, universitats
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un cicle climàtic de 1860 anys per explicar fluctuacions dels boscos tirrènics durant l’actual període interglacial (Climatologia mediterrània, 24/2018)
L’holocè és definit com l’època geològica actual (etimològicament vol dir “completament recent”). D’acord amb la Comissió Internacional d’Estratigrafia, aquest època comença fa 11.700 anys. Paleoclimatològicament s’identifica amb el MIS-1, que al seu torn coincideix amb l’actual període càlid o interglacial,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Quan els àngels canten. Philippe Jaroussky
La singular veu del contratenor francès Philippe Jaroussky ha estat qualificada d’angèlica. Potser sí que, si els àngels existissin i cantessin, ho farien com en Jaroussky. Al vídeo següent podeu escoltar-lo interpretant el Pie Jesu del Rèquiem de Gabriel Fauré:…
Tagged with: contratenor, Gabriel Fauré, lírica, Philippe Jaroussky, Pie Jesu, Rèquiem
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La genètica de poblacions de “Centaurea filiformis”, un angelet endèmic de Sardenya (Fitogenètica mediterrània, 23/2018)
L’especiació o aparició d’una nova espècie a partir d’una de preexistent es manifesta a nivell genètic en l’existència d’una barrera que dificulta el flux genètic entre la nova espècie i l’anterior. Aquest aïllament genètic és el resultat qualitatiu d’un procés…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 