Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund perquè la mort m’arreplegui dempeus, reptador, temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix. Quiti de mots, em bastarà l’alè per afirmar una…
Arxiu del Blog
Un dia qualsevol
Tagged with: La pell del violí, Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Un dia qualsevol
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Epitafi
Si us vaig ferir en vida, passeu de llarg, amics, i que la glòria us guardi. I a vosaltres que ploreu la meva absència, quan la llàgrima arribi als llavis, que sigui per morir, al punt, en un somriure. De…
Tagged with: amistat, Epitafi, Jaume Pont, Llibre de la frontera, mort, Mubassir ibn Sulayman al-Nasir al Dawla, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
D’ultratomba
Al sonar les batallades de les dotze de la nit pertot arreu s’aixecaren les lloses del cementir.Fent remor de llenya seca dels sepulcres hem sortit, i sentant-nos en rodones hem parlat del temps d’ahir. A l’esment d’aquells que estimo m’ha…
La democratització de la vida eterna a l’Antic Egipte
A l’Antic Egipte, els textos funeraris, que eren recitats pels sacerdots durant els rituals funeraris, tenien la funció de guiar els difunts en el seu viatge a través del món subterrani per a que poguessin superar les proves i perills…
Tagged with: Antic Egipte, faraó, Llibre dels morts, mòmia, mort, Osiris, resurrecció, rituals funeraris, vida eterna
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Amb guix…
Amb guix ho han escrit a la pissarra. Amb civilitzats, correctes i cal·ligràfics signes ho han escrit a la pissarra. A les onze li toca morir a Esteve Canals. Ell hauria volgut, per exemple, estimar, matar algú. Ara ja no…
Tagged with: afussellament, Amb guix..., franquisme, Miquel Bauçà, mort, Pena de mort, poesia, Una bella història
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Memento”
“Cuando yo me muera, enterradme con mi guitarra bajo la arena. Cuando yo me muera, entre los naranjos y la hierbabuena. Cuando yo me muera, enterradme si queréis en una veleta. ¡Cuando yo me muera!” Autor: Federico García Lorca “Memento”…
Tagged with: Federico García Lorca, guitarra, Memento, mort, Poema del cante jondo, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El meu germà era aviador
El meu germà era aviador. Un dia va rebre un avís. Així doncs, va fer les maletes i el van enviar cap al sud. El meu germà és conqueridor; el nostre poble vol espai i guanyar terres ha estat sempre…
Tagged with: Bertolt Brecht, El meu germà era aviador, Feliu Formosa, guerra, Jordi Cornudella, Maleïdes les guerres, mort, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Al difunto pobre”
“A nuestro pobre enterraremos hoy: a nuestro pobre pobre. Tan mal anduvo siempre que es la primera vez que habita este habitante. Porque no tuvo casa, ni terreno, ni alfabeto, ni sábanas, ni asado, y así de un sitio a…
Tagged with: Al difunto pobre, desigualtat, mort, Pablo Neruda, Plenos poderes, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“La parábola del padre”
“No sé si comedido, el juez pronuncia: -Al paredón hay que mandar al reo y asesinarlo antes del alba, antes. En el sigilo primo de la hora, antes que el gallo bulla, lo despierte y empiece a hablar, él mismo,…
Tagged with: afusellament, Experiencia y juicio, injustícia, José Heredia Maya, La parábola del padre, mort, Pena de mort, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El particular sentit de l’humor d’Einstein
El 10 de juliol de 1946, una nena de Sudàfrica, de nom Tyfanny, escrivia una carta a Albert Einstein (1879-1955) en un fragment de la qual deia: Probablement l’hagués escrit fa ja molt de temps, però no sabia que vostè…
Tagged with: Albert Einstein, Alice Calaprice, carta, Dear Professor Einstein, mort, sentit de l'humor
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 