Crec que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que els aixecaments militars. Si el poble americà arribés mai a permetre als bancs privats el control dels temes monetaris, primer per la inflació, després per la…
Crec que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que els aixecaments militars. Si el poble americà arribés mai a permetre als bancs privats el control dels temes monetaris, primer per la inflació, després per la…
Si arribeu en la vida més lluny d’on pugui arribar, moriré molt gelós del que m’hàgiu avançat, que no em sabré resignar a no ser el millor vianant, l’atleta més fornit i el més frondós amant. I no em vulgueu…
L’any 1095 el Papa va fer una crida perquè un exèrcit cristià prengués Jerusalem als musulmans. A partir d’aquest moment, entre els segles XI i XIII, les croades es succeïren sense aturador. L’objectiu dels croats no eren només els musulmans,…
Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se m’han perdut amb tu que em resta a penes l’espai de…
[…] Més decebut que trist, ajustaràs la porta amb molta cura procurant no fer soroll de pensaments per no pertorbar la peroració solemne del convidat d’honor que pontifica, llampeguejant, al seu tron de la sala. Sol, després, podràs si vols…
Diu que hi ha una tribu d’indis a l’Oest americà, que té alguna retirada amb el Poble Català. No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol, són i seran gent Apatxe, tant si es vol com si…
He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per…
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d’un campanar. Un cop de llum i el crit de d’una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.…
“Hay dos Españas: la del soldado y la del poeta. La de la espada fratricida y la de la canción vagabunda. Hay dos Españas y una sola canción. Y ésta es la canción del poeta vagabundo: Soldado, tuya es la…
Per més que els diaris afirmin que els qui manen són els únics veritables representants de la Divina Providència. Per més que la televisió i la ràdio dilueixin els mots al bany maria del grotesc més inqualificable, tu, cada matí,…