Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund perquè la mort m’arreplegui dempeus, reptador, temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix. Quiti de mots, em bastarà l’alè per afirmar una…
Arxiu del Blog
Un dia qualsevol
Tagged with: La pell del violí, Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Un dia qualsevol
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La nova musa
I per què volen ara, quan ja el segle ho desterra, tornar a les vellures, i els cants ressucitar d’una poesia morta que jau dessota terra? Quan mai s’ha vist que tornen al cim de l’alta serra les rodolants onades…
Lament per la pluja
Per què no plou? Quin Déu ens nega la pluja? Ara el sol ens abrusa i asseca els nostres pous. Si el cel no ens dóna l’aigua, com ho farem per viure? Un home sol no pot fer res. Tal…
Tagged with: Àfrica, boiximans, Josep-Ramon Bach, Lament per la pluja, Ploma blanca. Poesia oral africana, pluja, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El desertor
Jo, Senyor President, li escric aquesta carta; vostè podrà llegir-la si té temps i li plau. M’acaben d’arribar els papers militars; me n’haig d’anar a la guerra dimecres al més tard. Jo, Senyor President, no tinc ganes d’anar-hi, no he…
Tagged with: Boris Vian, deserció, El desertor, guerra, Jordi Cornudella, Maleïdes les guerres, pacifisme, poesia, Tomàs Martí
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Fiblada
Les roses somniades perfumen l’horitzó, esclaten i es desfullen dins el cor. Tan real com el fred és la seva fiblada, només que en lloc de sang et fan vessar una llàgrima, talment com els amors, quan ja no hi…
Tagged with: amor, dolor, Heliografia, M. Victòria Secall i De Fermentino, poesia, punxada, rosa
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“La huelga”
“Extraña era la fábrica inactiva. Un silencio en la planta, una distancia entre máquina y hombre, como un hilo cortado entre planetas, un vacío de las manos del hombre que consumen el tiempo construyendo, y las desnudas estancias sin trabajo…
Tagged with: Canto General, fàbrica, La huelga, Pablo Neruda, poesia, vaga
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Epitafi
Si us vaig ferir en vida, passeu de llarg, amics, i que la glòria us guardi. I a vosaltres que ploreu la meva absència, quan la llàgrima arribi als llavis, que sigui per morir, al punt, en un somriure. De…
Tagged with: amistat, Epitafi, Jaume Pont, Llibre de la frontera, mort, Mubassir ibn Sulayman al-Nasir al Dawla, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Insectes
Indefens, fràgil, fi com un dibuix a llapis, mou les potetes amb delicadesa mentre em xucla la sang. Si el mato ara, ¿morirà feliç, o ebri de repugnància, ple d’aquest suc vermell que ha d’empassar-se obeint un impuls que no…
La conquesta d’Amèrica, vista per Pablo Neruda
Pablo Neruda (1904-1973), premi Nobel de Literatura el 1971, narra la conquesta de les amèriques per la Corona de Castella en el conjunt de poemes agrupats sota el títol “Los conquistadores”, publicats en el seu llibre “Canto General”. El poema…
Tagged with: Canto General, conquesta d'Amèrica, genocidi, Los conquistadores, Pablo Neruda, poesia, Vienen por las islas
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La meva vida ha estat el poema que m’hauria agradat escriure
La meva vida ha estat el poema que m’hauria agradat escriure, però no hauria pogut pas alhora viure i escriure’l. Henry David Thoreau El poema anterior, La meva vida ha estat el poema que m’hauria agradat escriure, és la versió…
Tagged with: Henry David Thoreau, La meva vida ha estat el poema que m'hauria agradat escriure, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 