“También mueren caballos en combate, y lo hacen lentamente, pues reciben flechazos imprecisos. Se desangran con un noble y callado sufrimiento. De sus ojos inmóviles se adueña una distante y superior mirada, y sus oídos sufren la agonía furiosa y…
Arxiu del Blog
“También mueren caballos en combate”
Tagged with: guerra, Julio Martínez Mesanza, poesia, También mueren caballos en combate
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Guany pur
Treu darreres gotes de qui no té res. S’aprofita sempre de fam i de set. Tracta en pa, rajoles, teixits, ferro vell. Ven avui per cent el que costa tres. Gemegant contava a tothom que hi perd. Aplega amb poc…
Tagged with: escanyapobres, explotador, Guany pur, Les cançons d'Ariadna, poesia, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Explico algunas cosas”
“Preguntaréis: Y dónde están las lilas? Y la metafísica cubierta de amapolas? Y la lluvia que a menudo golpeaba sus palabras llenándolas de agujeros y pájaros? Os voy a contar todo lo que me pasa. Yo vivía en un barrio…
Tagged with: Explico algunas cosas, Guerra Civil Espanyola, Pablo Neruda, poesia, Tercera residencia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“La poesía es un arma cargada de futuro”
“Cuando ya nada se espera personalmente exaltante, más se palpita y se sigue más acá de la conciencia, fieramente existiendo, ciegamente afirmado, como un pulso que golpea las tinieblas, cuando se miran de frente los vertiginosos ojos claros de la…
Tagged with: cançó, compromís, Gabriel Celaya, La poesía es un arma cargada de futuro, Paco Ibáñez, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El cor del poble
“Exigeixo un llit per morir-m’hi”, cridava l’home magre. “Un llit, senyors. No és gaire. Estic, d’altra banda, en el meu dret.” La febre l’enterbolia i es posava de seguida a cantar enormitats de regust extremista. “Agafeu aquest subversiu!”, protestà la…
Tagged with: Ariadna al laberint grotesc, El cor del poble, morir amb dignitat, poesia, Salvador Espriu
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó de grumet
A Jaume Maurici. Ai, mare meva, veiéssiu el mar ara que hi baten el vent i la pluja! Ran de coberta s’apaga el fanal i se’ns esquitxa la cara d’escuma. Boires endins el navili es fa pas, la vinya verda…
Tagged with: Cançó de grumet, mar, navegar, poesia, Tomàs Garcés, vaixell, Vint cançons
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
No s’entenia la cançó de la nit…
No s’entenia la cançó de la nit, de tan clares com eren les paraules. «T’avens a vendre per engrunes d’or l’antic solar on has bastit la casa. Als fills imposes, car els vols senyors, guisofis agres d’una llengua estranya. Arran…
“Visita al mercado”
“Cuánto tienen de muerte y de despojo estas sangrientas carnes troceadas, estos pescados lívidos, abiertos sobre el funeral mármol del mercado. Cabeza cercenada, ojos acuosos Sin campos que mirar, sin oleajes, arrancados del aire de sus patrias. Fragmentos que sostienen…
Tagged with: animals morts, Leopoldo de Luis, menjar carn, mercat, poesia, Visita al mercado
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ets lluny, ets lluny, no et sent…
Ets lluny, ets lluny, no et sent, tu que vius mort a la tomba. Hi ha massa esculls que ens separen. Què fa l’ànima quan el cos l’abandona? Tu que saps el secret de la mort, contesta, encara que em…
Tagged with: amistat, Ibn Khafaja, Ibn Khafaja. Jardí ebri. Tria del divan, Josep Piera, Josep Ramon Gregori, mort, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Darrer pas de dansa
Estic segur que moriré un capvespre, hivern enllà, davant mateix de casa, no d’una mort ostentosa i terrible, ans d’una mort quotidiana i tendra, una mena de mort subsidiària, de pòtol, o de gos de casa rica. No cauré fulminat,…
Tagged with: Darrer pas de dansa, La pell del violí, Miquel Martí i Pol, mort, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 