“Carne de yugo, ha nacido más humillado que bello, con el cuello perseguido por el yugo para el cuello. Nace, como la herramienta a los golpes destinado, de una tierra descontenta y un insatisfecho arado. Entre estiércol puro y vivo…
Arxiu del Blog
“El niño yuntero”
Tagged with: El niño yuntero, explotació, Joan Manuel Serrat, Miguel Hernández, poesia, treball infantil, Víctor Jara, Viento del pueblo
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Quan la bellesa és tan gran
La poesia és una eina adient quan es tracta de descriure la bellesa, però, de vegades, aquesta és tal, que el poeta no es veu capaç de trobar les paraules adequades, tal i com ens diu en Lluís Llach a…
Tagged with: bellesa, cançó, La poesia dels teus ulls, Lluís Llach, poesia, ulls
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vist una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest,…
Tagged with: amor, Balada, Balada de la garsa i l'esmerla, esmerla, garsa, Joan Roís de Corella, Josep Tero, poesia, Sal
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Preguntes d’un treballador que llegeix
Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes? Als llibres hi ha noms de reis. Van arrossegar els reis els blocs de pedra? I Babilònia, tantes vegades destruïda… Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases de la…
Tagged with: Bertolt Brecht, Feliu Formosa, Història, poesia, Preguntes d'un treballador que llegeix
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
I Déu…
I Déu sorprenent Adam i Eva els va dir: Continueu sisplau per mi no us hi amoïneu. Feu com si no existís. Jacques Prévert El poema anterior és la versió catalana d’un poema de “Fatras” (1966), de Jacques Prévert (1900-1977),…
Tagged with: Adam, Déu, Eva, Fatras, Jacques Prévert, Miquel Desclot, paradís, perversions, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Dolça pau
Remor he sentit de guerra i estols he vists de soldats: la terra quedava morta sota el peu de llurs cavalls. Sobre esqueixades banderes i cadavres de germans, he vist l’esclau que bastia a son opressor un arc. Al cel…
La noia
Amb el vaivé dels malucs, la llum de l’alba espurneja damunt el cos de la noia. Els seus pits, tendres i frescos com un formatge de cabra, perfumen de vida la calma tensa del ventre. El poema anterior, La noia,…
Tagged with: Àfrica, dogon, Josep-Ramon Bach, La noia, noia, Ploma blanca. Poesia oral africana, poesia, tradició oral
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Per a tu amor meu
He anat al mercat dels ocells i he comprat ocells per a tu amor meu He anat al mercat de les flors i he comprat flors per a tu amor meu He anat al mercat de la ferralla i he…
Tagged with: amor, Jacques Prévert, llibertat, Miquel Desclot, parella, Paroles, perversions, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Si ve l’instant que veus que defalleixo
Si ve l’instant que veus que defalleixo -sóc feble al capdavall; ho saps com jo- no em deixis desistir. Recorda’m els projectes no acomplerts, retreu-me les paraules amb què vaig comprometre’m per tu i per mi, fes-me, si cal, memòria…
Tagged with: compromís, L'hoste insòlit, Miquel Martí i Pol, poesia, Si ve l'instant que veus que defalleixo, suport
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 