Arxiu del Blog

La crisi i la mort.

Hi ha moltes pistes que ens fan obtenir una mesura justa del drama que estan passant molts ciutadans a l’Europa més afectada per l’atur i la crisi. Una d’elles, sense cap mena de dubte és l’increment de les taxes de

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Tòpic

[…] El trasbals de Nepomucè Garrigosa, l’amo de l’Eleuteri [que acabava de morir destrossat en un accident laboral], va constituir un detall de més supòsit. Estimava l’Eleuteri com a un fill, si de tan marrec l’havia pres d’aprenent! L’Eleuteri era

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ets lluny, ets lluny, no et sent…

Ets lluny, ets lluny, no et sent, tu que vius mort a la tomba. Hi ha massa esculls que ens separen. Què fa l’ànima quan el cos l’abandona? Tu que saps el secret de la mort, contesta, encara que em

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Darrer pas de dansa

Estic segur que moriré un capvespre, hivern enllà, davant mateix de casa, no d’una mort ostentosa i terrible, ans d’una mort quotidiana i tendra, una mena de mort subsidiària, de pòtol, o de gos de casa rica. No cauré fulminat,

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Son record

Damunt la tomba deixaren un ramell de fresques flors. Ells, plorosos, s’allunyaren diguent: -Viurà en nostres cors.- Seques al cap de dos dies eren les roses del mort… i més que les flors músties musti n’era… son record. Autor: Miquel

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

L’ocell mort

Un ocell mort al camí sembla el nostre esperit a sòl de terra. Semat de refilets, ja no modula el so del goig llibèrrim ni l’impuls d’elevar-se entre el blau verge de l’aire que estrenava a trenc d’aurora. Hem de

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Balada

He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Si parlo de la mort

Si parlo de la mort és perquè em moro i al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda, fa molt de temps que convivim i encara conviurem molt

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ara saps que la mort no és morir-te

Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS