Arxiu del Blog

Epitafi a u mateix

Posted on 19/09/2012 by Oriol López

De vora vós, amic, m’ha tret la mort, llei fatal que ens allunya als humans. Si m’ha tocat d’anar-hi a mi primer, un dia, potser prompte, vindreu vós. Per vida vostra i pel meu somni dolç: no fou un goig…

Tagged with: amistat, Epitafi, Epitafi a u mateix, Ibn al-Zaqqaq, Josep Piera, mort, Poemes de l'orient d'Al-Andalus, poesia
Arxivat a Cultura i Societat

Romanço

Posted on 05/09/2012 by Oriol López

Si ens besem pels carrers trontollaran les cases, les dones del raval ho contaran al batlle, vindran guàrdies civils empunyant simitarres, dos frares del Remei i el sometent amb arma. Convictes de mant crim ens penjaran a plaça, quan ja…

Tagged with: A l'Olympia, amor, cançó, El poble, llibertat, Maria del Mar Bonet, Miquel Martí i Pol, petons, poesia, Romanço
Arxivat a Cultura i Societat

El paradís

Posted on 31/08/2012 by Oriol López

Valencians, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. L’evitern paradís és a ca vostra. De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern. Del paradís al foc no s’hi va mai. Autor:…

Tagged with: Ibn Khafaja, Josep Piera, paradís, poesia, València
Arxivat a Cultura i Societat

Dues mirades des del mirall

Posted on 31/07/2012 by Oriol López

Què veiem quan ens mirem al mirall? Com ens hi veiem? Així es veia en Miquel Martí i Pol quan va escriure el seu poema Els dies, pertanyent a Temps d’interluni (1986-1988): Els dies (fragment) [….] …………………………….L’home que em mira…

Tagged with: A repèl, canvi, Els dies, Miquel Martí i Pol, mirall, poesia, riure's d'un mateix, Temps d'interluni, Un hivern plàcid
Arxivat a Cultura i Societat

Desert de béns, d’amics e de senyor …

Posted on 07/07/2012 by Oriol López

Desert de béns, d’amics e de senyor … Amb aquestes paraules comença el conegut poema de Jordi de Sant Jordi (1395?-1424). És molt diferent llegir aquest poema en el moment en que va ser escrit o en l’actualitat. El temps…

Fer del salvament de la llengua una raó per viure

Posted on 15/04/2012 by Oriol López

El meu poble i jo Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa…

Un dia seré mort

Posted on 13/04/2012 by Oriol López

Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i…

Tagged with: Miquel Martí i Pol, mort, Paraules al vent, poesia, record, Un dia seré mort
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó amorosa

Posted on 11/04/2012 by Oriol López

Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.…

Tagged with: amor, Cançó amorosa, mar, poesia, Tomàs Garcés, vaixell, Vint cançons
Arxivat a Cultura i Societat

Homes sense memòria

Posted on 09/03/2012 by Oriol López

Embolcallem en el silenci la vella saviesa de les paraules, la veritable història d’hiverns passats, drames ja coneguts, la injustícia, la fam. Només el vent, de vegades, ens llença al rostre cops de memòria, mentre aus furioses picotegen les roques.…

Tagged with: franquisme, Home que espera, Homes sense memòria, Joaquim Horta, memòria històrica, oblit, poesia
Arxivat a Cultura i Societat

Elogi del viatge

Posted on 03/03/2012 by Oriol López

L’art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió d’una poètica personal. Poètica personal que es produeix sempre en un lloc i un temps determinats. Les poètiques són múltiples. Tantes com possibilitats de saltar, de pas, d’allò incidental a…