“Los trenes de Bombay [….] violan las leyes de la física: en ellos entran muchos más pasajeros que los pasajeros que en ellos caben. […C]uando ya ha partido cada tren repletísimo, hay gente que lo persigue corriendo, Quien pierde el…
Arxiu del Blog
“Los brazos del tren”
Tagged with: Bombay, Eduardo Galeano, Espejos. Una historia casi universal, Los brazos del tren, poesia, solidaritat, tren
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Refent paret
Hi ha alguna cosa que detesta els murs, que n’infla el camp engelabrit de sota, que n’esbarria al sol els rocs del cim, i hi fa esvorancs de l’ample de dos homes. L’obra dels caçadors és tota una altra: jo…
Tagged with: De tots els vents, fronteres, Miquel Desclot, murs, North of Boston, poesia, propietat privada, Refent paret, Robert Frost
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó de Bressol
Desitjaria que fossis seu però ets el meu fill. Que vestissis robes elegants, però ets el meu fill. Que t’abriguessis amb mantes de camell, però ets el meu fill i he de criar-te en una estora vella! Desitjaria que fossis…
Tagged with: àkan, cançó, cançó de bressol, desigualtat, fill, Josep-Ramon Bach, Ploma blanca. Poesia oral africana, poesia, tradició oral
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La casa
In memoriam Pablo Neruda Esventraven la casa, esqueixaven els llibres, esquinçaven les teles. Però tu ja no hi eres. Potser voles pels Andes, còndor d’ala vermella. O pels rius et perdies, o per platges desertes. (Esbatanen les portes. Però tu…
Tagged with: Escrit a terra, González Videla, homenatge, La casa, Pablo Neruda, poesia, repressió, Tomàs Garcés, Xile
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Quan siguis molt velleta…
Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma, a la vora del foc, cabdellant i filant, diràs, meravellada, uns versos meus cantant: Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa. I les teves criades, ja mig endormiscades damunt de…
Tagged with: amor, desdeny, Pierre de Ronsard, poesia, Quan siguis molt velleta..., Sonnets pour Hélène, vellesa
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
En el mar del pensament
Voldria atrevir-me a sentir el cant de les sirenes, en el mar dels pensaments. Voldria tenir la gosadia de saber què hi ha en el seu encís. Construiré la nau que m’hi porti amb les eines de la imaginació. I…
Tagged with: En el mar del pensament, poesia, Rosa Codina Costa, sirenes
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Calladament
Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se m’han perdut amb tu que em resta a penes l’espai de…
Tagged with: absència, Calladament, Llibre d'absències, Miquel Martí i Pol, poesia, solitud
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Tornar a casa
[…] Més decebut que trist, ajustaràs la porta amb molta cura procurant no fer soroll de pensaments per no pertorbar la peroració solemne del convidat d’honor que pontifica, llampeguejant, al seu tron de la sala. Sol, després, podràs si vols…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, poesia, Televisió, Tornar a casa, Un hivern plàcid
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Balada
He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per…
“Hay dos Españas”
“Hay dos Españas: la del soldado y la del poeta. La de la espada fratricida y la de la canción vagabunda. Hay dos Españas y una sola canción. Y ésta es la canción del poeta vagabundo: Soldado, tuya es la…
Des de la Mediterrània 